Garbo no era una espia, encara que interpretara la Mata Hari cinematogràfica. I Greta no és l´helènica filosòfica. És Greta Garbo, l´actriu sueca, que per al seu debut a Hollywood es va estrenar amb el paper de Leonora dins una pel·lícula muda el títol de la qual es va traduir com Torrent. No confondre amb Torrente, el brazo tonto de la ley, del Segura. Torrent va ser dirigida per Monta Bell el 1926 i amb una adaptació que Dorothy Farnum va fer de la novel·la del valencià Vicent Blasco Ibáñez, titulada Entre naranjos i ambientada en Alzira, a la Ribera Alta valenciana. Per a la pantalla gran, amb un Ricardo Cortez en el paper de Don Rafael Brull i una Garbo amb la força expresiva del seu rostre. Per a la menuda, amb una adaptació que La 1 va fer, el 1998, en una sèrie dirigida per Josefina Molina amb Nina Agustí i Toni Cantó.

Ara, Entre Tarongers, la novel·la d´un dels autors valencians de major èxit internacional, Vicent Blasco Ibáñez, acaba de ser publicada per primera vegada en valencià amb traducció d'Eva Biot, mestra a l´Institut Faustí Barberà d´Alaquàs i engrescadora en iniciatives del col·lectiu Entre Iguals i en el projecte europeu Erasmus + K1 Gènere i Igualtat. Una mirada europea.

«Ha estat tot un repte molt xulo», explica Biot. «Divertit i complicant, entre mantindre l´estil de Blasco Ibáñez i aportar alguna cosa, i que no és una actualització, tampoc una adaptació. Ha estat curiós treballar les seues comparacions, les adjectivacions...». Entre Tarongers ha estat possible gràcies a la Companyia Austrohongaresa de Vapors, formada per Anna i Francesc Bayarri i que coincidint amb el 150 aniversari del naixement de l'escriptor, periodista i polític, s'ha proposat publicar, de moment, les novel·les del cicle valencià del Dantón masó, l'agitador que no va acabar Dret, d'aquell adolescent gustós de rebentar rosaris de l'aurora, entre altres somnis com l´accés universal a l´educació, per exemple.

Entre Tarongers és, segons l´editor, on «Blasco fa la millor radiografia que he llegit mai del caciquisme de la Restauració, eixe que manipula eleccions, és corrupte, hipòcrita. Una història d´amor al XIX que aprofita per mostrar la doble moral dels diputats i fer-los un vestit», diu. «Una novel·la valenciana, amb paisatges i escenaris nostres, però la menys valenciana de totes, la més cosmopolita i la menys costumista», deia Bayarri, docns es fan presents Beethoven, Schubert i Wagner; Itàlia, la literatura francesa... «Però serà l´aroma de la flor del taronger, a la vora del Xúquer, la que desfermarà una passió, amb una intensitat tràgica pròpia de la millor tradició de la narrativa romàntica». Doncs, el protagonista masculí ha d´escollir entre allò que representa l´artista i la fortuna familiar, acumulada durant dècades «explotant la ignorància i la misèria».