Un punt, una línia o un pla són elements geomètrics fonamentals. Però clar, el punt és un lloc, en l'espai o en el pla, que indica una posició. La línia és una successió de punts i té una única dimensió, la llargària. I també està la recta impròpia, situada a l'infinit, l'element comú o d'intersecció de dos plans paral·lels. Res que veure amb les arrels o les branques de l´arbre que hi ha darrere de la imatge.
Podria ser l´oratge, la flora i la fauna, però els elements fonamentals als qual fan referència estes lletres són l´aigua, el foc, i ara la terra, perquè es tracta del grup de música del cel que té un color del verd divers. Són VerdCel, navegants del naufràgil des d´Alcoi, practicants de la constància, caminers dels paisatges possibles en viatges musicals pel corredor, esprement el suc, donant veu a la brúixola, una de les realitats senceres.
VerdCel ja començaven amb estos elements (fonamentals) en els treballs Els dies del Saurí (l´Aigua) i en Argilaga (Foc). Ara l´element protagonista és la Terra. I de la terra (i del cel també) són les noves incorporacions al grup, com ara la de Carles Dénia i Valen Nieto, que a més de participar en la producció, arrelen al temps que enlairen les noves cançons.
Tot per parlar, no de geometria sinò de cançó d´autor, de música. De la veu dels viatgers de poble i pels pobles. La que fa el grup, que vol editar ara un nou treball, i està en plena campanya reclamant «la vostra ajuda, per fer-lo possible i perquè tinga tot el sentit, perquè la forma no és mai completa si no és escoltada, observada, sentida per l´altre». I no parlen de tòpics.
El seu nou àlbum serà un disc i un llibre, perquè segons la seua veu audible, Alfons Olmo, «treballem de manera global. Un CD que s´estén amplament a través d´un llibre, i un llibre que es complementa amb l´escolta d´un disc i ambdòs s´entrellacen tot el temps».
El llibre-disc l´edita Edicions 96, des de La Pobla Llarga. El títol, De plantes, talaies i cims (i una aroma). I té dues cares el disc, Alfa i Omega, i alhora diferents parts, capítols, parts, seccions, interseccions. També, molts tipus de textos, poesia, prosa poètica, assaig. Els textos, el guió gràfic i les il·lustracions són de Daniel Olmo Boronat. «Tota la maquetació pren la volada a nivell estètic», assenyala Alfons Olmo. Imatges que treballen amb el format ideal per emmarcar, com ja va fer amb Del cor a les mans. L´Ovidi. «Allò que rau a sota l´índex del llibre és l´ordre de les cançons. I és que VerdCel en el seu nou treball parla de Construir (Optimístic, Agulles de gafa i Tanta vida); de Conrear (Andreu i el jardilet, Verda flama, Abraçats al cim); de Temps (Joc de bales, I i II) i del Presagi i caiguda del Punt Omega (Dia dels trons, Foc amic, Alhora).Com també del Cim pla (Líquidament) i de L´Ocàs (Força de gravetat). «Qualitat», diu Xavi Sarrià al documental Trajecte. «Un dels projectes més interessants que ha donat el País Valencià», diu Miquel Gil. «Un univers propi que és tan difícil de trobar en este món i és molt d´agrair, eixe món interior tan bèstia», afegeix Borja Penalba».
A natura i paraula
La seua música sona a natura i és on la paraula esdevé cançó i la realitat imatge. I canten al Foc amic: «Fes una última cosa abans de marxar, escolta´m, és fonamental. No oblides que som els bons, herois o malvats en aquesta vida sense guió». Ull amb l´entredit. I que tot està ple de detalls.
De plantes, talaies i cims (i una aroma), així, perquè és femenina, ha sembrat els seus fonaments d´un renovat discurs musical. Segons Olmos, «Carles ha fet l´orientació cap a les arrels, que són el nord d´este nou viatge musical que, des de la cançó, abraça amb una banda les diferents tradicions, d´ací i d´arreu, alhora que amb l´altre braç encercla plantejaments, formes i acabats més moderns».
Viatges, països, Òrbites; Poetes i Cançons. Un PaísViatge que basteix tot un univers, «una obra d´arrel endins i fruits enfora», diu Olmos, que es pregunta sobre l´existència a «glops de passió i mossos de vida». I que, afegeixen, «respon agafant la vida a grapats, ressaltant el relleu, compartint el buit». Tot símbols per no perdre de vista «allò que ens fa persones», diu Olmos. I, entre altres coses, perquè la crítica, diu el del nom del gran arbre vell, «la crítica dona pas a construir alternatives, posar-hi nous fonaments» i amb l´emoció i el sentiment per davant. Potser canviant les paraules d´Estellés, «em fregaria amb terra», però el cos sencer, ànima inclosa.
