E nguany s'ha escampat per tot arreu l'«esperit faller». Serà perquè les falles són Patrimoni de la Humanitat? O perquè cal mostrar que els ajuntaments del canvi i la gent de la «progressía» no som contraris a aquesta festa, tal com volia fer creure la dreta de tota la vida? El fet és que ens trobem en el moment perillós de poder perdre el sentit crític o de claudicar davant d'uns plantejaments arcaics, aclaparats com estem per l'èxit de les festes d'enguany. Però les Falles han de replantejar-se moltes coses.
Començaré pels monuments, obres d'art efímer. I diré que salude molt positivament l'orientació innovadora d'alguns. Perquè si bé és cert que dir falla suposa pensar en unes característiques escultòriques amb predomini de les figures de formes arredonides, molt acolorides i barroques i amb un humor, diríem de «sal grossa», és enriquidor que hi haja falles que innoven i evolucionen cap a altres plantejaments estètics i humorístics. A mi de les falles experimentals m'agraden algunes i altres no, de la mateixa manera que de les tradicionals també me n'agraden unes i em desagraden unes altres i crec que ambdós plantejaments poden coexistir. El que no pot coexistir i cal evitar, és l'ús de materials contaminants tòxics en l'elaboració dels monuments. És la nostra salut la que està en joc. Però també és el desgrat i la lletjor d'una cremà plena de fum negre que embruta l'ambient. Tal vegada prescindir d'aquests materials podria dificultar la grandària dels monuments però hem de preguntar-nos si cal que en la festa de les Falles tot siga excessiu.
Perquè excessiva és també l'ocupació dels carrers amb carpes enormes i amb massa parades ambulants que converteixen els nostres bonics paisatges urbans, en un seguit d'instal·lacions «cutres» que amaguen i embruten monuments històrics i vies. I hi ha l'excés de soroll, amb petards i coets que es disparen a totes hores i amb músiques estridents i gens valencianes, que són l'antítesi de la cultura popular. I hi ha excés de brutícia i de consum públic d'alcohol que aporten una imatge nefasta. I hi ha un excés de concentració de gent que arriba a situacions límits de perillositat. Tots aquest excessos, venen arrossegant-se de fa temps i és hora que canvien. Per contra, cal fer ben visibles els aspectes que la UNESCO valorà a l'hora de declarar les Falles Patrimoni de la Humanitat, és a dir, la continuïtat d'oficis tradicionals com el dels artistes fallers o el treball de la indumentària tradicional amb la seda, la pirotècnia, la música popular, la literatura fallera, la sàtira i el teixit associatiu. Aquests i altres són valors de les Falles que queden amagats per la cultura de l'excés.
