Cyrille Larpenteur és membre fundador de la UNILCO France (Universitat Lliure per la Construcció Col·lectiva), desenvolupa un treball de formació i coordinació de projectes (Les obres dels obrers, Dijous Miracle, etcètera), així com de recerca amb escrits com «Art et activisme, uneix perspective féministe» o Autorepresentació en el Catàleg de la Xvème Biennale de París. Treballa amb Nelo Vilar, de Belles Arts, en el centre d´estudis d´acció i participació Heterotopia. Larpenteur és francés, ha treballat obrint ostres, netejant aules i els vidres de les gàbies d'un zoo, de tècnic de focs artificials, professor de francès per a estrangers, netejant els carrers de Noiseau, fent creps i gelats artesans i com a restaurador de vitralls d'esglésies...
I hui, dimecres, Larpenteur estarà al Centre Octubre del carrer Sant Ferran de València per presentar Cyrille, el francés que ha salvat Déu de l´ecoparc. Objectes curiosos contra l´art global. Un acte, dins el cicle d´ètiques i estètiques, que es planteja què hi ha en comú entre una escultura del segle XVII que representa Déu, una ampolla, una sèrie de calendaris, alguns cartells o fins i tot un suplement cultural del diari Chaco (Argentina)... Una exposició d´objectes curiosos que té, com únic fil conductor, el fet de ser part de la seua col·lecció, que es va constituir més a través de troballes que per la pròpia voluntat de col·leccionar. «Contar i compartir estes experiències és una manera de contribuir a la crítica d´allò que J. C. Moineau va anomenar art global: «l´art més institucional, l'art que ha abandonat la crítica de les institucions o de l´art com a tal. L'art de les grans misses i kermeses, de les grans fires i firetes internacionals de l´art»».
Larpenteur va fer un màster a Paris 8 sobre Art et Activisme, une perspective féministe. A travers un parcours, Xelo Bosch, amb la qual, per cert, va tindre una filla i tots dos van vindre a la seua terra natal, València. «Va ser ací on vaig trobar a Déu al costat de la porta», diu.
