Al dia com el d´ara mateix fa setanta anys, el 23 de març del 1937, a les 8 en punt de la vesprada, el creuer franquista Baleares, va iniciar un criminal, ensordidor i feroç bombardeig de la ciutat de Castelló de la Plana.
En contrast sarcàstic de calendari, avui els castellonencs celebren un dels dies de festa de la Magdalena: exercint un dret a viure les festes Majors de l´any, que fins a la derrota d´aquella, no hi era la Major, sinó que ho eren les Festes liberals del juliol, commemorant la defensa de la ciutat contra el setge carlí d´un segle exacte abans: del 7 al 9 de juliol del 1837.
Avui hi ressonarà de fort la mascletà del migdia, una mascletà de pau, i els focs artificials acoloriran el mateix cel per on circularen les criminals bombes feixistes que van segar les vides de dotzena i mitja de ciutadans, i per cert, destrossaren el quiosc de la Plaça de Correus, anomenada ara de Tetuan „i en aquells temps, Fermín Galán„, i ara mateix col·lapsada de gent consumint gastronomia asturiana en un envelat que hi rodeja l´estàtua de Minerva Paranoica. Exactament damunt d´un refugi antiaeri soterrani, ben conservat, que es va haver de construir en el moment en què el nazisme „i ací, el franquisme„van començar a bombardejar les ciutats d´Europa, no de paraula sinó amb foc contra la humanitat, «a casa, al treball, al carrer».
¡Com és de just i necessari, i apassionant, que la gent compartisca la festa, en el cas de Castelló de la Plana, amb la llum memorial de la seua fundació històrica en temps de Jaume I, i amb l´alegre arqueologia emotiva que vulga! ¡I amb el conreu del foc com a esclat de pau i de renovació, o de l´«esclat de llum, sense foc ni fum»!
¡I com és de curiós que els decibelis mediterranis instantanis de la convivència cívica de les grans festes valencianes, barroques i fulminants, sentimentals o alcohòliques, siguen vilipendiades per alguns, que aprofiten per a fugir cap a altres ciutats en calma! De vegades, és just i necessari pensar que la millor manera d´evitar de patir crims i de compartir la vida amb profit col·lectiu, seria estendre a tota la resta de l´any, la mateixa civilitat activa, el mateix consens entusiasta, per al treball i les altres activitats humanes: les que importen al País, a cadascuna de les estrafolàries colles, les falles o gaiates, i les persones solitàries, que el componen, patint-lo o construint-lo.
