Baix l´égida dels conreadors de lletres, la lectura del pensament és una qüestió nuclear enmig les potes que invisibilitzen, a l´espill de les discussions d´oradors mediàtics, temes com l´augment de la desigualtat social d´un país en el top europeu d´eixe rànquing, per dir un. A este país del país vindrà el 30 de març Axel Honneth, el representant més destacat (3ª generació) de l´Escola de Frankfurt, tendència filosòfica encetada per un grup de pensadors alemanys que des de 1922 i amb gent com Kant, Hegel, Marx, Freud..., beuen de disciplines amb implicacions en el dret, la psicologia o l´estètica, per bastir una crítica de la societat postindustrial que abasta temes com el qüestionament del valor de la tecnologia, la societat de consum, l´alienació o l´autoritarisme, tot encaminat al que deia Hegel, «del jo al nosaltres», més igualtat, més dret.

La presència de Honneth en València és una fita sense precedents. Està convidat a Els debats del Magnànim en un acte organitzat per la institució que porta el nom del fill de Ferran i Elionor. I si jasón raons tindre ací a un dels pensadors vius més influents del globus a esta banda i l´altra de l´Atlàntic, encara ho és més que la seua presència es deu a que el centre valencià d´estudis i d´investigació ha editat, dins la col·lecció Novatores, el seu llibre La idea de socialisme. Assaig d´una actualització, fins ara no publicat a Espanya i gràcies a la traducció de Silvia Villa i Francesc J. Hernàndez feta en valencià. Una obra en la qual el filòsof i sociòleg destaca com la idea del socialisme «ha perdut esplendor i capacitat de convenciment després de 150 anys de recolçament normatiu i orientació històrica cap a la sublevació davant les condicions de vida capitalistes».

És la proposta d´un teòric que ha estudiat el concepte de «llibertat social», entesa com un dret, com a principi normatiu desde el qual poder fer una crítica social efectiva d´uns suposats teòrics que remeten a recuperar la confiança, per no dir esperança, en el projecte, «modern e inclusiu, de configurar l´economia segons una llibertat entesa solidàriament per articular una alternativa atractiva i consistent davant el capitalisme actual». Una manera de dir que la llibertat només pot ser solidària, per tant, ètica; que la redistribució de la riquessa no és un acte caritariu sinò un dret. Tot per proposar, segons l´autor, una «reorientació de la teoria de l´acció comunicativa del seu mestre Habermas com a teoria del reconeixement», que podria dir-se com la recuperació, la materialització d´una societat lliure, igualitària i fraterna. Seria així com una pre-il·lustració al si d´una Europa, i d´un món, on el poder del capital no domine sobre la rectitud intel·lectual i la moral. El significat de l´Estat de Dret. Una recuperació de l´espai public, la justícia mundial o la revisió de la filosofia del dret des de la juridificació democràtica.

Honneth explica com s´ha quedat vella, o enfosquida, aquella idea «tan fascinant» i què s´ha de fer si es vol recuperar. El pensador serà presentat pel sociòleg Benno Herzog i el director de l´Institut d´Humanitats i Patrimoni del Magnànim, Anacleto Ferrer. Debatran sobre la reformulació dels principis socialistes d´acord amb l´experiència històrica i de la recuperació de l´ideal d´eticitat, «eixa cofiguració social que permet que les persones es desenvolupen moralment». I és que, el que planteja Honneth, és la representació d´una forma de vida més enllà del capitalisme. No debates, és professor Jack C. Weinstein d´Humanitats a la Universitat de Columbia de Nova York i catedràtic de filofofia a la J. W. Goethe de Frankurt.

K