Davant justet del Café Majestic, el Grande Hotel és el més notable establiment de Porto. Els seus salons conserven l´aire anglés de la capital atlàntica del vi, on les històriques caves, mirades des del cais de Ribeira, duen noms com Sandeman, Graham, Churchill, Cockburn, Offley, Burmester... I també Vasconcellos, Cálem...
Un aire europeu i plujós, mantingut en la plaça major, anomenada de la Liberdade, i travessada les avingudes dels Aliados. I en l´estàtua de Dom Henrique senyalant amb el dit transatlàntic, tant cap a Amèrica com a una pizzeria inscrita com a patrimoni de la Humanitat: gens presumptuosa!
El Grande Hotel, en contrast, té penjats a les parets autògrafs de visitants d´alt valor: en destaque dos, el de Maria Joao Pires, i el d´António Lobo Antunes, escriptor que s´havia atrevit en una entrevista de l´any passat a insultar el Livro do desassossego de Fernando Pessoa, llibre al qual vaig dedicar quasi tot un curs d´estudi.
I sobretot, segons recorda una placa a la porta, en una visita á cidade invicta, hi havien sojornat l´Emperador del Brasil, Dom Pedro II -anomenat «el Magnànim»- i la naptolitana Dona Teresa Cristina de Borbón-Dos Sicilias. Era per a dir-li al recepcionista si en el Grande havia fincat el més gran escriptor de la ciutat, João Baptista da Silva Leitão de Almeida Garrett. No ho vaig fer, perquè ¿què m´hauria respost? Que el noble romàntic Garrett ja tenia sa casa a Porto -la més gran-, i sobretot, que l´hotel no s´havia obert encara.
Passejant després del furibund cop estomacal d´una francesinha amb vinho verde, el carrer era sobrevolat pel passeig vivencial de les gavines, damunt el pont de ferro Luiz I, la Sé, Sao Bento, les torres dels Clérigos, el Museu Serralves, que acull ara una mostra de Joan Miró...
Costa amunt i costa avall, l´alegria comercial i internacionalista no amagava la melancolia d´un ambient de fado: la musica do pobo, segons el meu Pessoa. I per a celebrar-ho, en la llibreria Lello, sí, en la de Harry Potter, comprava una bella edició del Livro do desassossego, feta per Assírio & Alvim, amb rebaixa a canvi del tiquet d´entrada, que duu inscrita una màxima de Frank Zappa: So many books, so little time.
Vol de records de Porto... Que per què no em pose a parlar ara de Harry Potter? Bah!
