Joan Fuster ja no és una persona, és una categoria del país. Això va dir Josep Renau en l'homenatge a l´assagista de Sueca en la Plaça de Bous de València després de l´atemptat amb bombes a sa casa el 1981, i que Toni Mollà (Meliana, 1957) rescata en el seu últim llibre Escrits contra el silenci (A propòsit de l´obra cívica de Joan Fuster). A punt de fer 25 anys de la mort de Fuster, el llibre «és una petita falca contra el silenci a què ha estat sotmesa la seua obra i una reivindicació rotunda del seu llegat intel·lectual i cívic», escriu Mollà, segurament un dels més reconeguts fusterians.
El sociòleg i periodista ha dividit el llibre en dues parts. La primera -«A propòsit de Joan Fuster»- són articles seus sobre l´escriptor de Sueca i la seua obra, on figura el guió literari que Mollà i Marisa Bolta van preparar com a base d´un documental sobre Joan Fuster que mai es va realitzar.
La segona part del llibre -«A propòsit de l´obra cívica de Joan Fuster»-, és una trentena de textos «sobre la meua forma particular d´entendre el país i la societat a partir d´aquella ´manera de mirar´ que vaig aprendre llegint i escolant Joan Fuster», explica. Fidel a l´aforisme fusterià que «un bon llibre sempre és una provocació», Mollà aprofita la introducció -«Vigència i reivindicació de Joan Fuster»-, per alertar d´una «estratègia suposadament salomònica que no és només política sinó que juga una funció social legitimadora del blaverisme, el projecte sociocultural engendrat precisament com a antídot intel·lectual i ideològic del fusterianisme».
«Valencianisme de comboi»
El revisionisme fusterià, en la seua opinió, té com a objectiu la creació d´una hegemonia cultural dins del valencianisme que s´allunya radicalment «del projecte il·lustrat que representava l´obra de Joan Fuster tant en el seu marc geogràfic de referència com també en l´ideològic».
Un míssil en la línia de flotació del fons ideòleg d´alguns governants del Bloc, la formació majoritària de Compromís, que Mollà bateja com «valencianisme de comboi, una varietat poètica del nacionalisme molt interessat en la simbologia i en certes reivindicacions New Age».
I remata: «L´exaltació de l´orgull de ser valencians per banda d´aquests sectors arriba sovint al narcisisme patològic, a molta distància dels activistes nord-americans dels drets civils i, especialment, el moviment negre i feminista representant per Angela Davis, que sempre van posar l´èmfasi en l´elevació de l´orgull comunitari per ´allò que fem i no per allò que som´».
Escrits contra el silenci (Vincle) es presentarà dijous (19.00) a la Llibreria Leo de València, on a més de l´autor, intervindran Francesc Pérez Moragón, director de l´Espai Joan Fuster i el periodista J.J. Pérez Benlloch.
