Dissabte passat es va celebrar el Dia Internacional del Poble Gitano tot commemorant que el 8 d´abril del 1971 tingué lloc a Londres el primer Congrés Mundial romaní/gitano, on s´establí l´himne i la bandera representatius d´aquest poble. Amb aquest motiu, la Federació Autonòmica d´Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana, (FAAGCV) va convocar a Alacant una trobada reivindicativa i de denúncia de les desigualtats que pateix aquest col·lectiu.
És cert que els estereotips més estesos, associen la comunitat gitana amb la delinqüència i la manca d´interés per integrar-se en les societats on viuen. Els gitanos són, a ulls de molta gent, un grup de persones irrespectuoses amb les normes de convivència. Malauradament això és, en part, una veritat que no podem negar però sí puntualitzar, perquè aquests tipus de comportaments negatius que esmentem, són propis del món de la marginació i no de l´ètnia de les persones que els manifesten. Els actes reprovables que alguns gitanos puguen cometre, tenen com a causa el fet de l´exclusió social i no el fet de la seua raça. Com diu el comunicat que ha fet públic la FAAGCV, «la major part de la població gitana valenciana es troba en exclusió social» i els barris on «residix el major percentatge de població gitana valenciana - com a conseqüència de l´abandó institucional- s´han convertit en veritables guetos». És, per tant, la lluita contra la marginació el que reclama la FAAGCV a les institucions i espera que el disseny d´una «Estratègia Valenciana per a la Inclusió de la Població Gitana» de la Conselleria d´Igualtat, done els seus fruits. Però també reclamen la implementació d´una política educativa que ajude a superar el fracàs escolar, alhora que demanen que la cultura gitana estiga present en els currículums escolars. I puntualitzen: «que les entitats genuïnament gitanes han de participar activament en el disseny, la implementació i l´avaluació de les polítiques dirigides a la superació de les desigualtats que patim. Perquè per molt benintencionades que siguen les actuacions dirigides a la població gitana, si no hi ha la participació d´aquesta, estan abocades al fracàs».
I hi ha una altra qüestió important: la de la visibilització. Existeixen molts col·lectius gitanos en varies ciutats, que estan perfectament integrats i hi ha professionals diversos, estudiants universitaris i persones d´ètnia gitana en general, que viuen una situació d´integració positiva en diferents àmbits socials. Caldria, per tant, fer visibles aquestes situacions de normalitat i no només els aspectes negatius que tots coneixem.
No oblidem que els gitanos que viuen entre nosaltres, són també valencians.
