Paleontòlegs de l´Institut Cavanilles de la Universitat de València han proposat una nova hipòtesi que explica les causes de l´evolució del gigantisme en depredadors: els salts metabòlics com a conseqüència de factors interns (endotèrmia i una respiració eficient) i ambientals (altes temperatures i altes concentracions d´oxigen). La proposta, publicada en la revista Historical Biology, es refereix tant a animals actuals (el gran tauró blanc o els cocodrils) com a extints (dinosaures. rèptils marins i voladors, entre altres).
El salt metabòlic és un procés que implica canviar d´un nivell metabòlic a un altre. Per exemple, «passar de ser ectoterm (o de sang freda) a endoterm (de sang calenta); de tenir una respiració poc eficient a una altra de més eficient; o passar de viure en ambients freds o pobres en oxigen, a l´extrem contrari», apunta Humberto Ferrón, investigador de l´Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva participant en l´estudi.
La hipòtesi formulada per Ferrón, Carlos Martínez i Héctor Botella, del grup de recerca EVER (Early Vertebrate Evolution Research-group), explica per què, a pesar que els animals marins més grans tenen una escassa quantitat d´energia destinada a l´activitat diària i tendeixen a ser filtradors molt lents, alguns animals constitueixen una excepció a aquesta norma. Els canvis cap a nivells metabòlics més alts podrien permetre que un estil de vida molt actiu (com la depredació) es mantinguera en mides corporals més grans.
Segons els investigadors del Cavanilles, l´evolució de grans depredadors té en els salts metabòlics l´element vertebrador, com a conseqüència de factors variats: l´endotèrmia i sistemes de respiració eficients; i altes temperatures ambientals i altes concentracions d´oxigen atmosfèric.
Així, «els alts nivells d´oxigen registrats durant l´era paleozoica (fa 540-60 milions d´anys) probablement van ser el motor de l´adquisició de mides gegantines en un gran nombre d´animals terrestres (diversos grups d´insectes i grups afins com els milpeus) i aquàtics (escorpins marins, els primers vertebrats amb mandíbules i parents llunyans de les sèpies o els polps coneguts com a ortoceràtids)», segons Ferrón.
A més, els experts indiquen en l´article «The evolution of gigantism in active marine predators», augments puntuals de la temperatura ambiental en el passat sembla que també van promoure l´evolució de mides gegantines en un gran nombre d´animals ja extints, incloent-hi grans fardatxos i pitons com la Titanoboa i diversos grups de cocodrils.
