La mare que va! Què més, a banda d´esta particular acceleració? Els matins no s´enceten xiulant i dansant en una cuina de disseny, com en l´anunci. Contràriament pareixen dissenyats per posar-te de mala gaita ja d´inici, clavat a l´endoll i «més calent que el tio la veta». Quan estàs que bufes tens totes les paperetes per a anar com un motoret, i molts dirien que -de bon tros- això és ser eficient. Potser no ens preocupe l´accelerador de partícules, però sí caldria que ens ocupàrem d´aclarir la pròpia tempesta d´idees, immersos com estem en connexions de ciència incerta.
La data sembla indiferent així com passen volant els dies, però l´estela que deixen no és buida ni gratuïta. Fa poc, algú que conec amollà davant de mi un sospir en forma d´afirmació que em deixà un pensament com a penjoll: «Som dades. Tot és dada. Res que no siga mesurable o quantificable, interessa. De fet, res que no es xifre i codifique existix realment». Ma que n´hi ha de bollit! Ahi va el reduccionisme! Ni puc ni vull evitar este impuls de col·loquialisme dramàtic. Ausades que fa la col que et diguen veritats incòmodes. Provoca sensació d´impotència en qui es reconeix víctima i culpable d´un risc incontrolablement controlat per uns pocs i majoritàriament tolerat. Per on para el cartell circular que tenen alguns a l´oficina on posa «kit de reducció de l´estrès: pegar el cap ací»? M´enfronte amb la captació referencial totalitària que es posa als peus del mercat i m´aboque a trobar-lo a faltar.
Big Bang Data! Mot i expressió en sí mateix: el fenomen de l´explosió de dades feta projecte. Les empreses, institucions, els científics i l´entramat cultural són conscients de la transformació social radical que l´emmagatzemament de la metadada comporta i per això es costeja a cabassos. I si esta versió dadaista tecnològica porta conseqüències fins i tot més surrealistes que el dadaisme artístic? Donat que m´esclaten les neurones i la malícia que m´entra em trau a ballar, accepte Bang my Head de Sia i David Guetta com cançó de companyia: «Algunes voltes, has de decidir, vore l´aposta, pujar-la o retirar-te. Algú diria que en l´amor ocorre el mateix. Com colpejar-te el cap contra la paret». Per moments la vida ens mira de gaidó i ens du a carxots, hi ha qui sempre crida el que fa als quatre vents i qui ignora que tercers coneixen més d´ell del que li agradaria saber. Equilibrem el balanç de transparència lloable i privacitat necessària abans de fer-li el nuc al sac consumista. Com? Seguirem intentant-ho, quin remei.
