La Fundació La Fontana de Barcelona i la Institució Alfons el Magnànim, de la Diputació de València, fa pocs mesos que han publicat -en versió castellana i valenciana- un volum extraordinari pel seu format, per la seua temàtica i per la informació privilegiada que aporta i que era desconeguda pràcticament pel gran públic -si és que encara existeix- i pel públic no tan gran, atés que l'estudi de la ceràmica valenciana del barroc i els seus epígons -fins al segle XIX, quan s'imposarà una altra manera de pintar i fer taulellets decoratius amb finalitats constructives- ha estat sempre una parcel·la molt minoritària.
Ara, Ignasi Gironés Sarrió i Vicent Guerola Blay han publicat «La taulelleria valenciana dels segle XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació La Fontana»,(2016), i han elaborat no sols un estudi pormenoritzat de la tipologia ceràmica del període o dels pintors de ceràmica que han identificat, sinó que han elaborat i comentat el catàleg de tots els materials que es conserven en aquella fundació, fruit del col·leccionisme privat que, de vegades, ha estat l'única manera de salvar una bona part del nostre patrimoni artístic i cultural. Sense la sensibilitat dels col·leccionistes -i, de vegades, sense la seua obsessió-, hi ha molts museus que no tindrien moltes de les peces que es conserven i que ens agrada admirar.
Però, encara, els autors han identificat i estudiat a fons un dels grans tresors d'aquella col·lecció: la cuina Dordà, d'origen valencià i que ells han sabut reinterpretar per tal de mostrar-nos exactament com es trobaria disposada en la seua ubicació original.
La lectura del gran volum elaborat per Gironés i Guerola serà, sense dubte, de consulta obligatòria, a partir d'ara, per a tots aquells que es vulguen acostar al riquíssim univers dels taulells valencians. I no parle només dels especialistes, sinó dels col·leccionistes més o menys afeccionats i, fins i tot, dels compradors esporàdics de taulellets que encara es poden trobar freqüentment als rastres i mercats d'antiguitats o a internet, en llocs especialitzats, i que, de tant en tant, aporten alguna alegria als caçadors de microtresors i als qui gaudeixen -i gaudim- mirant alguns balcons valencians que encara conserven els taulells originals i que són un espectacle per als ulls.
Cal felicitar, doncs, als dos autors i a les dues institucions que han fet un esforç clarament considerable perquè un treball com aquest haja arribat a rams de beneir.
