Eva Solaz, Julia Barceló, Charo Domingo, Teresa Bondia, Amparo Mañés, Nieves Soro, Luz Barrio... Només van ser set dels 40 noms que es van pronunciar en veu alta el passat dimarts al Paranimf de la Universitat de València (UV) en un dels actes més emocionants i significatius de l'enclavament institucional: l'homenatge a les 40 primeres dones que han desenvolupat part de la seva trajectòria professional en l'administració dels centres, en la gestió i serveis universitaris així com en la vicerectoria d´esta important entitat universitària.

La primera vicerectora de la UV, la catedràtica en Història Moderna Isabel Morant Deusa, va ser triada en 1984 amb el suport dels estudiants. En exclusiva per a Levante-EMV, va explicar que «vaig ser la primera dona jove en un equip ple d'homes, però em quede amb el suport que va rebre la meua candidatura, per a mi això va ser el més important».

Pel que fa a la situació actual que travessa el sistema universitari valencià, Morant va manifestar que «la nostra universitat ha viscut una trajectòria de modernització molt important des que va començar el procés de democratització a la Comunitat i esta trajectòria es nota tot i les dificultats i problemes que pateix la nostra societat ». Va recalcar també el paper que juguen els estudiants afegint que «per a mi els universitaris són molt importants i estic molt preocupada per la situació que els està tocant viure».

Parafrasejant la feminista Simone de Beauvoir, la que va ser vicerectora des de 1984 fins a 1990, va explicar que «no hi ha dubte que nosaltres, les dones, estem instal·lades en la història», però va voler recalcar que «malgrat que les 40 hem estat, oficialment, les pioneres, abans hi va haver altres, poques, però ho van tenir moltíssim més complicat que ara i és a elles a les que hem d'estar agraïdes».

Morant va finalitzar el seu discurs apel·lant a una universitat «universal», «igualitària» i «diferent». Però per a això, «tenim l'obligació de transmetre en herència tot aquell llegat que ens van deixar a nosaltres».

Este homenatge és la continuació del que es va començar el curs passat gràcies a un estudi encarregat per la Unitat d'Igualtat de la Universitat que pretén «el reconeixement a la feina i compromís d'unes dones que han estat pioneres en el govern i gestió universitària».