Els superherois es resistixen a abandonar les pantalles. Els justiciers emmascarats, amb poders especials i sense ells, són una autèntica mina per als grans estudis de Hollywood, una supergallina dels ous d'or. Com tots els gèneres, també este acabarà sucumbint, encara que de moment no s'aprecien símptomes d'esgotament i quasi cada nova pel·lícula de superherois rebenta invariablement les taquilles. Les patinades són escasses, i menys des que Marvel llançara el seu Univers Cinematogràfic (MCU, en les seues sigles en anglés) amb l'estrena en 2008 d'Iron Man.
Absorbida per Disney, l'anomenada Casa de les idees va aconseguir implantar en l'àmbit cinematogràfic la seua estratègia de desenrotllament i distribució dels còmics. Açò és: cada superheroi té la seua pròpia sèrie, la seua pròpia franquícia, encara que els seus destins s'unirien periòdicament en grans esdeveniments, els ´crossover´, que funcionarien com a frontissa de les distintes etapes de producción. Marvel i Disney van llançar així un model de múltiples franquícies connectades, que col·lidixen cada un cert temps en un gran esdeveniment cinematogràfic: les pel·lícules D´Els Venjadors. La primera entrega de les aventures del supergrup, que va tancar en 2012 la Fase 1 del MCU Marvel, va recaptar més de 1.400 milions d'euros en tot el món, apuntalant el model.
Veient l'èxit de la seua nèmesi, DC i Warner van començar a esbossar, a partir de 2013, el seu propi model multifranquicia: l'Univers Estés DC (DCEU, en les seues sigles en anglés). L'home d'acer, el retorn de Superman a la gran pantalla, estava destinat a ser la primera pedra del DCEU, encara que l'autèntica prova de foc va arribar l'any passat amb Batman v Superman: L'alba de la justícia, que s'estrenava unes poques setmanes abans del Capità Amèrica: Civil War de Marvel. El resultat va ser relativament decepcionant per a DC. Amb un pressupost estimat en 230 milions d'euros, la pel·lícula va recaptar entorn de 820 milions en tot el món i va ser clarament batuda pel film de Marvel, que va superar folgadament la xifra màgica dels 1.000 milions d'euros. A més, Batman v Superman va rebre dures crítiques per part dels fans i de la premsa especializada.
La situació poc va millorar amb la següent pel·lícula del DCEU: Esquadró suïcida. Una reunió de supervilans que, a pesar de recaptar 700 milions d'euros, tampoc va acabar d'enlluernar als fans. Segons les crítiques, el gran problema de DC i Warner radica en el to de les seues pel·lícules, més fosc que el de Marvel, però sense arribar al punt de maduresa que Christopher Nolan va saber atorgar a la seua aclamada trilogia sobre Batman, El cavaller fosc. Gran part de la culpa es deu a controvertides decisions de la productora, que ha intervingut sobre ambdós pel·lícules, procedint a successius remuntatges, per a alleujar la seua càrrega de violència i assegurar una classificació PG-13 per al mercat nord-americà, la qual cosa garantix l'accés a la sala al públic adolescent.
L'escenari pot canviar, paradoxalment, gràcies a una sèrie de personatges Marvel aliens al MCU: els mutants. Fox, la posseïdora dels drets sobre els X-Men i els personatges associats, ha produït en els últims dos anys sengles pel·lícules amb classificació R-rated (que obliga els menors de 17 anys a anar acompanyats d'un adult), per la seua elevades dosi de sexe i violència. La primera, Deadpool, va recaptar 730 milions, a pesar de costar 55, una tercera part que Esquadró suïcida. Pel que fa a la segona, porta 550 quan va costar a penes 90 i encara no ha finalitzat el seu explotació.
Davant d'estos dos èxits, DC i, en menor grau, Marvel es plantegen produir pel·lícules de superherois específiques per a un públic adult. Una mesura sobre la qual hi ha una certa controvèrsia en el si de Warner, on es debat la conveniència d'alleugerir el to de les seues pel·lícules per a acostar-se al del MCU i arribar a un públic més ampli. Una postura que òbvia un símptoma molt clar: la versió estesa de Batman i Superman, classificada com a R- rated, sí que va obtindre el respatler de la crítica i d'uns fans que sospiren per films més profunds.
