Sami Naïr i Javier de Lucas obrin el Congrés sobre drets humans

Al llarg de dos dies, investigadors espanyols i internacionals de reconegut prestigi exploraran qüestions vinculades amb les identitats culturals, el racisme i la xenofòbia, els drets a la salut i l’educació, així com la relació entre gènere i diversitat. A açò s’afegiran panells de comunicacions i pòsters relacionats amb aquests temes en el context migratori d’Espanya, França, Itàlia, Regne Unit i Canadà.

Com explica la investigadora de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València i directora del congrés, Ángeles Solanes, «els cada dia més apressants desafiaments identitaris propis de la diversitat, el vincle d’aquests amb l’ordre públic o els principis fonamentals dels moderns Estats democràtics de Dret (com la igualtat, el pluralisme o el laïcisme) i la seua relació amb sentiments latents com el de reivindicació nacional, posen en evidència les dificultats a l’hora d’establir valors comuns en un món fragmentat».

Fractures

La mala gestió de la diferència cultural, inclosa la religiosa, afegeix, «genera fractures que encoratgen des del racisme i la xenofòbia fins a accions terroristes». Ambdues coses, assegura la professora Solanes, «tenen com a eix comú un sentiment d’identitat i pertinença concebut en clau d’enfrontament i incompatibilitat».

Amb massa freqüència, assegura, aquests desafiaments s’afronten amb solucions reduccionistes basades en la por a l’altre, que fomenten la fragmentació en lloc de la cohesió social.

«Enfront d’aquestos potencials conflictes que porten amb si la reducció dràstica de llibertats, és necessari pensar en les exigències de la lògica del reconeixement, que reclama el tractament dels mateixos posant l’èmfasi a ajudar a la negociació i a la integració dels interessos contraposats, des de l’observança dels drets humans», afegeix.