El grup valencià Capella de Ministrers, especialitzat en música antiga i renaixentista, ha publicat «Quattrocento», un treball que aborda la música i dansa de la Corona d'Aragó a Nàpols en el segle XV i que constitueix el disc número 54 de l’agrupació musical que ja compta amb trenta anys d’existència.
L’origen d’este treball discogràfic va tenir la seua gènesi en el marc de «Early Music Morella», Curs i Festival Internacional de Música Medieval i Renaixentista, que organitza l’Associació Cultural Menges, i serà l’eix central de la seua sisena edició, segons indica Capella de Ministrers.
Eixe festival, que compta amb el suport de nombroses institucions, entitats i empreses, i la contribució d’universitats com la Sorbona de París, Internacional Menéndez Pelayo, Barcelona, Castelló, València o Granada, promou l’accés a una formació d’excel·lència en el patrimoni musical antic.
La formació la impartiran prestigiosos músics i ponents en combinació amb nombrosos concerts, conferències i activitats que se celebraran en diversos recintes de Morella del 21 al 27 de juliol.
La cort napolitana
El repertori musical escollit en el disc és «un clar exemple de la circularitat entre l’estil popular i l’estil culte del repertori musical i coreic de la cort aragonesa» en els entreteniments teatrals del Quattrocento napolità.
El cançoner que millor representa este repertori és el manuscrit 871 de Montecassino, ja que es considera vinculat a la cort napolitana del regne aragonés.
Carles Magraner, musicòleg, viola gambista i violoncel·lista i director de Capella de Ministrers, ha treballat en «Quattrocento» per a incorporar aquest patrimoni al qual ja ha rescatat i difós en 1.200 concerts, un llegat que ha arreplegat en discos propis i en diverses participacions, recopilatoris i cd promocionals.
En este treball, ha abordat amb una labor de recerca històrica i musicològica la música de la corona de Castella i d'Aragó, àrab-andalusí, sefardita, cristiana, de l'Espanya virregnal del Nou Món, el Misteri d’Elx, els Borja, medieval, renaixentista, el Segle d’Or, barroca, del Mediterrani o sarsuela.
En la cort d’Alfonso el Magnànim (1396-1458) a Nàpols van estar els millors músics i teòrics musicals aragonesos o flamencs de l'època (Oriola o Tinctoris), es va viure un renàixer del teatre antic (Sannazaro o Carite) i també de la dansa (Doménico di Piacenza o Antonio Cornazano).
Moltes vegades els prínceps i cortesans eren al mateix temps actors, músics o ballarins en les representacions o farses.
