Morta a canyaes, estic. Hui he hagut d´esquivar més d´una pedra, però ja se sap: «ladran, señal de que cabalgamos» -cita atribuïda a Miguel de Cervantes, per cert, però que suposadament ve del poema Ladrador de Goethe-. Avançar sovint és cansat, però satisfactori al capdavall. A vegades dol posar l´ànima, quan el voltant no acompanya en la intenció. Si més no, em pegue un carxot mental -afectuosament fluixet- reconeixent que és lògic que estiga derringlà amb el dia que he portat. Faena fora de casa de 9:00 a 7:00 -d´estudi en estudi i tire perquè em toca, enllaçant projectes-, vora dos hores transportant-me entre pitos i flautes, i faena en casa fins que les parpelles diuen per a tu, tururú, i bona nit cresol que la llum s´apaga.
No em queixe, de veres. Benvolguda la marxeta feta de les meues grans passions que tant agraïsc! Al cap i a la fi, este tràfec em dóna treva en algunes ocasions, només faltava. El que passa és que -afegint-se al cansament físic extrem- el cos emocional esclata saturat pel cúmul d´estímuls que -una persona com jo- rep després d´entrar en contacte amb tanta gent distinta, llocs i ambients diferents, variades obligacions i drets en forma de connexions relacionals. No parle només de la meua realitat quotidiana laboral, social i familiar -que potser és pareguda a la de molts-, sinó de com influïx que siguem d´una manera o d´altra en l´experimentat. Donat que acostant-se el quaranta de maig ja és precís fer el canvi d´armari, he volgut aprofitar per a eixir d´ell alleugerant els complexes. M´abellix expressar-ho perquè sé que hi ha qui se sentirà reflectit i descobrirà que no és res mal: sóc una PAS -una persona altament sensible- i no estic sola en eixe tret de la personalitat.
Perfeccionista, profunda, fortament emocional. Està estudiat que almenys una cinquena part de la població mundial és PAS, que no hipersensible. Sense ser sinònim de fragilitat, l´alta sensibilitat és la capacitat d´identificar més nítidament les sensacions externes/internes, captant clarament les subtilitats d´un mateix i l´entorn d´una manera que els no PAS difícilment perceben i/o entenen. Els PAS tenim un sistema neuro-sensorial més fi que la majoria, un cervell més reactiu, intuïtiu, creatiu i empàtic -que no millor, ni pitjor, ni patològic-. Disfrutant i patint, tot és intens. Si t´identifiques, llig a Elaine Aron i voràs com tens un do i tot. Immersos en una cultura agressiva, ens sentim estranys involucrant-nos massa i necessitant desconnectar prou. No passa res, la bona gestió del tret comença per l´auto-comprensió. Darrere de l´un, el dos.
