Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

La rendició de València al borbó

Una conseqüència quasi immediata de la desfeta patida per les tropes de Carles III va ser la rendició de la ciutat de València als exèrcits borbònics, que el 8 de maig ja hi entraven, victoriosos. D´aquell esdeveniment ens han quedat alguns testimonis en forma de relacions, de caràcter més o menys personal. La més breu i de tipus més "noticier" o protoperiodístic és la Relación puntual de la gloriosa recuperación de la ciudad de Valencia ..., impresa a Sevilla per Juan Francisco de Blas. També, un poc més llarga i amb voluntat de donar notícies d´altres ciutats i viles de l´antic regne, ens ha arribat la Relación del entrego de la ciudad de Valencia (...), en el día 8 de mayo de 1707, conservada actualment a la Biblioteca Nacional de Madrid.

Tanmateix, la millor i més rica relació que posseïm d'aquell esdeveniment bèl·lic és la que va elaborar el bisbe de Croia, Isidre Aparici Gilart, figura de relleu al món eclesiàstic valencià -en absència de l´arquebisbe, que es trobava en aquell moment a Madrid, on s´havia refugiat, evitant els poders austriacistes, tot i que finalment s´uní a aquell bàndol-, i que va ser l´encarregat, en bona mesura, de representar la ciutat de València davant els militars que venien al cap de l´exèrcit de Felip d'Anjou i baixaven des de Requena. Aparici Gilart, des de la memòria personal, va referir la seua intervenció adoptant el paper de narrador en tercera persona, tot i que el personatge principal és ell mateix, en un intent de donar major versemblaça al text, i, també, per tal de donar una imatge de modèstia que el porta a atribuir a Déu el seu encert en la negociació amb l´enemic, del qual obté que València no siga presa per les armes, a saqueig, sinó que es porte a termini una invasió «reglada» i sense les violències pròpies de la invasió guerrera. La Relación breve de lo sucedido en Valencia los días 7 y 8 de mayo d´este año 1707..., va ser adreçada a José García de Azor, president del Consell Suprem de Castella, amb qui, òbviament, intentava congraciar-se, i a qui, sense cap dubte, conexeria dels seus temps de regent de la Cancelleria Reial, a València, a les ordres del virrei marqués de Villagarcía. Se´ns ha conservat manuscrita, gràcies a una còpia que anys després -el 1711- va fer el capellà mossén Isidre Planes, el qual la va incloure entre els documents adjunts al seu volum primer dels Sucessos fatales.

Totes elles, testimoni d'un temps dolorós per a València.

Compartir el artículo

stats