Una conseqüència quasi immediata de la desfeta patida per les tropes de Carles III va ser la rendició de la ciutat de València als exèrcits borbònics, que el 8 de maig ja hi entraven, victoriosos. D´aquell esdeveniment ens han quedat alguns testimonis en forma de relacions, de caràcter més o menys personal. La més breu i de tipus més "noticier" o protoperiodístic és la Relación puntual de la gloriosa recuperación de la ciudad de Valencia ..., impresa a Sevilla per Juan Francisco de Blas. També, un poc més llarga i amb voluntat de donar notícies d´altres ciutats i viles de l´antic regne, ens ha arribat la Relación del entrego de la ciudad de Valencia (...), en el día 8 de mayo de 1707, conservada actualment a la Biblioteca Nacional de Madrid.
Tanmateix, la millor i més rica relació que posseïm d'aquell esdeveniment bèl·lic és la que va elaborar el bisbe de Croia, Isidre Aparici Gilart, figura de relleu al món eclesiàstic valencià -en absència de l´arquebisbe, que es trobava en aquell moment a Madrid, on s´havia refugiat, evitant els poders austriacistes, tot i que finalment s´uní a aquell bàndol-, i que va ser l´encarregat, en bona mesura, de representar la ciutat de València davant els militars que venien al cap de l´exèrcit de Felip d'Anjou i baixaven des de Requena. Aparici Gilart, des de la memòria personal, va referir la seua intervenció adoptant el paper de narrador en tercera persona, tot i que el personatge principal és ell mateix, en un intent de donar major versemblaça al text, i, també, per tal de donar una imatge de modèstia que el porta a atribuir a Déu el seu encert en la negociació amb l´enemic, del qual obté que València no siga presa per les armes, a saqueig, sinó que es porte a termini una invasió «reglada» i sense les violències pròpies de la invasió guerrera. La Relación breve de lo sucedido en Valencia los días 7 y 8 de mayo d´este año 1707..., va ser adreçada a José García de Azor, president del Consell Suprem de Castella, amb qui, òbviament, intentava congraciar-se, i a qui, sense cap dubte, conexeria dels seus temps de regent de la Cancelleria Reial, a València, a les ordres del virrei marqués de Villagarcía. Se´ns ha conservat manuscrita, gràcies a una còpia que anys després -el 1711- va fer el capellà mossén Isidre Planes, el qual la va incloure entre els documents adjunts al seu volum primer dels Sucessos fatales.
Totes elles, testimoni d'un temps dolorós per a València.