Són grups de gent diferent. De mitjana edat la majoria, de la tercera edat uns altres. També n´hi ha d´intergeneracionals però amb poca gent jove. Alguns són d´aspecte nordeuropeu i uns altres mostren rostres orientals. Però la major part sense cap tret especial, només l´aspecte de turistes. I en són molts. Molts els turistes que van pel centre de la ciutat, ocupant voreres i replaces, seguint tots les mateixes pautes: els seus barrets o pameles al cap i el mòbil o una càmera a les mans. No miren per on van, caminen seguint la persona que els fa de guia. Quan aquesta els diu que s´han d´aturar, ho fan. Si els diu que han de mirar cap amunt, alcen el cap i hi miren. Si els diu que miren a un costat giren el cap cap allà. Són dòcils i ordenats i escolten les explicacions que els fan, que són breus, anecdòtiques i superficials. I això sí, amb el mòbil o una càmera, van fent fotos i més fotos d´allò que els estan mostrant. No solen entrar a la Llotja ni visitar l´interior dels edificis emblemàtics. Són turistes de façanes. De façanes i de fotos. Al Mercat Central sí que entren i després de mirar la cúpula central seguint les indicacions del guia, fan oooohh i s´escampen. S´aturen ací i enllà per grups, oculten les parades, dificulten el pas dels compradors i perjudiquen els venedors. Perquè els turistes, comprar no compren. Només alguna ració de fruita fresca variada, que han hagut d´inventar alguns mercaders per treure algun euro a aquells visitants molests.
Per on passen gairebé tots, això sí, és per unes paradetes de suvenirs amb paelletes, escuts de València i perolets made in Xina. I algun vestit de volants tipus sevillana. Quan tornaran als seus llocs de procedència, aquests turistes mostraran moltes fotos als seus amics, però de València sabran poca cosa. I diners? N´hauran deixat molts? Sé de bona tinta que no, que ben pocs.
N´hi ha uns altres. Són jóvens i sorollosos. Si van en grup criden i riuen ostentosament. Tampoc no se´ls veu per l´interior dels edificis emblemàtics, ni pels jardins ni passejant els racons bonics. No. Solen espatarrar-se en una terrassa i beuen cervesa. I fan vida nocturna, que jo, com sóc diürna no sé de que va. El que sé és que pels matins, en alguns racons del centre de València hi ha pixarrades, que no diré jo que siguen només pixarrades turístiques, no, que moltes són autòctones, això és cert. Tampoc diré que tot el turisme que tenim siga com el descrit. Però el ben cert és que estem arribant a situacions negatives que encara es poden reconduir, no com Barcelona on el turisme més que productiu ja és nociu.
Supose que algú estarà estudiant quin tipus de turisme ens beneficia al conjunt de valencians i quin tipus de turisme ens perjudica. I supose que algú pensarà ja en les mesures que cal aplicar-hi.
