Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Engegueu la ràdio!

Se sap, per comunicacions que es tapen la boca, que la situació de les infraestructures de l´empresa Ràdio Televisió Valenciana i l´estat d´ànim -laboral, ideològic- de les persones humanes susceptibles de la nova vida, no estan «a punt», per molt que -de manera rocambolesca i dadaista- hagen batejat una de les grans empreses del País, amb el prenom de mòdica presentació mental: à.

Se sap que tals motius impediran potser que puga començar a emetre abans d´un any, o dos, o potser mai, si guanyen les pròximes eleccions els qui -de diversos partits i ideologies- no volien ni volen una comunicació pública valenciana de qualitat.

Però potser tal tardança inacceptable siga només aplicable a les complexitats industrials i tècniques de la televisió, i els formats i procediments nous. I no a la ràdio. La ràdio, que ja podria retransmetre els gloriosos festivals musicals d´estiu del País... O el començament del pròxim curs o la lliga de futbol. O les glòries velles que anomenem 9 d´octubre...

Sé que d´ací una setmana o poc més, hi haurà un document que fonamentarà als «correctors» lingüístics l´autoritat -en el sentit de capacitat reconeguda-, que durant tots els anys passats, van demostrar els professionals per a fer de la llengua un punt de referència decisiu per a la seua socialització, consens públic, consum massiu: de la llengua i de la ràdio i la televisió públiques.

Sé que a començos del 2014, poc abans d´un partit de futbol Llevant-Barça, en el dial radiofònic valencià se sentiren les darreres paraules en valencià: «Són les huit, i en teoria, ja no se sent això». Eren paraules de la ràdio: les darreres que es van oir, una mena de reconeixement fàtic d´un dels grans oprobis patits pels valencians, acta ignominiosa del silenci imposat, entonada amb tonema de suspensió, com si acabara en punts suspensius...

Per tant, engegueu la ràdio. I per a Ràdio à., propose que les primeres paraules de l´aventura cultural decisiva de l´espai comunicatiu valencià, dites pel locutor o locutora que tinga l´honor de pronunciar-les, les primeres valencianes que naveguen per les ones hertzianes, carregades d´ètica i de capacitat comunicativa, siguen exactament: «Ja se sent això!» Ara, ja, all that jazz! Que la fête commence! Ara digueu: «Ja se sent això!» Engegueu la ràdio!

Compartir el artículo

stats