La retolació publicitària de la tenda de persianes, toldos i altres articles de la llar d´Empar Calatayud, ubicada en plena Vila d´Alzira, està escrita en esta mateixa llengua. Entre els articles anunciats hi ha els «toldos». Escrit així, i molt bé. És una paraula que sofrix el purgatori, mentres espera passar al cel de la normativa, amb l´entrada als diccionaris plenament normatius. Però mentrestant, i segurament des de fa, segles, quan volem comprar un toldo, fem això, demanar eixa tela o lona amb eixe nom. I això fa Empar, anunciar que ven «toldos», que tots ho entenen, en la retolació de la llista d´articles que oferix a la venda. Un «toldo», com sabem, és ´coberta de tela, de lona o d´un altre teixit fort i, sovint, impermeable, que s´estén a certa altura, que servix per a fer ombra o protegir de la pluja´.
També la coberta d´un carro, o d´algun altre vehicle amb la mateixa finalitat, és un toldo. Antigament, fins fa mig segle, aproximadament, era molt habitual fumigar els tarongers i altres fruiters cobrint cada arbre amb un toldo, que el lligaven per la soca després d´aplicar dins de l´envelat els corresponents desinfectants. I eixa operació de fumigació es deia (i es diu) entoldar.
Com deia, el terme «toldo» no l´inclouen els principals diccionaris. Té el pecat de, a més d´escriure´s i pronunciar-se com la idèntica castellana, tindre el mateix sentit i, com que s´acaba amb «o» àtona, tenia tots els números per a ser considerat un castellanisme o barbarisme. No obstant, és un terme molt integrat en la parla valenciana. I Joanot Martorell, que no era ningun secessioniste ni neoblaver avant la lettre, usava «entoldar». Supose que el personatge del Tirant lo Blanc que «Entoldà los castells e los costats de la nau», com informa el Diccionari català-valencià-balear, ho faria partint dels toldos.
L´Acadèmia Valenciana de la Llengua va incloure eixa paraula, al meu parer, molt encertadament, en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, però no ho ha fet, pense que equivocadament, en el DNV. Té el sinònim «tendal», que curiosament també és castellà, a més de valencianocatalà, usat en el registre literari, però no calia, pense, bandejar el toldo. Seria interessant que es fera un estudi dels anuncis en valencià del món dels comerços.
Es comprovaria que els toldos els escriuen així; les mangueres, les tuberies i els tapons, com ho acaben de llegir, i les peladilles, igual. En tot cas, l´AVL va fent camí, però eixes paraules, com la tuberia, encara purguen en el DOPV, i no han tingut entrada en el Diccionari normatiu valencià. En el Diccionari de l´IEC, no cal ni dir-ho, ni estes últimes ni les peladilles. Però vostés i jo, com que tot això ho diem com els nostres ancestres, i com que el DOPV és com un diccionari d´ús, podem dir-ho i escriure-ho com ho diem. Però la jovenalla, en els exàmens de la JQCV, en la universitat i en l´ensenyament, no. Que ahí són molt primmirats i primmirades.
