Fa molts anys, Josep Vicent Marqués, q e p d, va publicar un article en aquest diari, amb el mateix títol amb que jo encapçale aquesta columna. En aquella ocasió, el nostre sociòleg projectava les seues reflexions sobre un fet que havia sigut notícia. Es referia a una jove que estant en una discoteca, li havia rebentat el timpà a causa de l´excessiu volum de la música. Interpretava Marqués aquest fet de l´excés en el soroll, com una tendència transferible també a altres situacions de la vida quotidiana i concloïa que estàvem introduint l´excés en les nostres vides.
Confesse que pense moltes vegades en aquell article i em pregunte què és el que diria actualment l´amic Marqués sobre el nivell d´excés al que estem arribant en la societat actual. Perquè actuar sense mesura en molts àmbits de la vida, s´ha convertit en una constant. Un excés que es practica a nivell individual i a nivell col·lectiu. Però jo diria que quan es converteix en tendència participa dels dos vessants.
La mesura exacta, els límits en diferents activitats humanes en molts casos estan quantificats, sobretot aquells referits a la salut: quantitat de decibels que es poden suportar, nivells de contaminació de l´aire, etc. Però, sobretot, els límits de les activitats humanes, són objectivables. I allò absolutament objectiu és que vivim en un planeta que és limitat, és a dir, que la capacitat de regeneració dels recursos que posseeix, essencials per al ser humà, no és il·limitada. Vaja, que amb l´excés s´acaba. A partir d´ací és com podem jutjar les conseqüències que està portant-nos la cultura de l´excés i seria bo anar repassant a nivell d´exemple alguns dels excessos: excés en el consum d´aigua, excés en el consum d´energia de tot tipus, també la domèstica. Excés en el consum de medecines, excés en l´ús de materials tòxics, siguen de caràcter fitosanitari, de neteja o altres. Excés en el consum d´aliments, excés en l´ús de materials plàstics, excés en la manera d´organitzar i viure l´oci individual i col·lectiu (no hi ha un excés en el nombre de festes, en les activitats que s´hi fan i en la durada de les mateixes?) Excés en els desplaçaments motoritzats, excés en l´ús de les noves tecnologies i excés -en moltes ocasions- en l´acumulació de gent.
En definitiva, els interessos econòmics de la societat de consum, han produït uns individus consumistes compulsius que unit a l´ansietat que provoca la incertesa que a nivell personal i col·lectiu patim ha potenciat una cultura de l´excés realment destructora. És insostenible un sistema socioeconòmic basta en el creixement econòmic i demogràfic indefinit en un planeta Terra que és finit. Cal que en parlem.
