El periodista Jaime Millàs Covas acaba de publicar el seu darrer assaig: Escenas de un burgués en la Valencia del Ochocientos (València: Sargantana, 2017), on reconstrueix la biobibliografia del sainetista i escriptor valencià Manuel Millàs (1845-1914) que va gaudir de fama i renom en el seu temps. Fundador de Lo Rat Penat, amb Llorente i els altres prohoms valencians del moment, destacà per ser autor d´obres de teatre de caràcter sarcàstic, bilingües i populars, que van triomfar en les sales comercials de l´època des del Principal, al Circ Colon, al Russafa o al Llibertat, entre d´altres.
Ara el seu besnét, Jaime Millàs -que ja va aprofitar el centenari de la mort del besavi per publicar un conjunt de sainets a la Institució Alfons el Magnànim (2014), s´ha endinsat -supose que com a producte del treball anterior, en bona part- en la reconstrucció d´una biografia que li és familiar però llunyana i que li permet la revisió del món del cap i casal del regne en un moment crucial per a la nostra història: la renaixença cultural que a finals del XIX es va anar bastint en bona mesura a través, també, de peces com les que escrivia Millàs. Sainets i sarsueles en la nostra llengua eren ben freqüents, i ara, si provàssem a fer el mateix, no serien econòmicament viables. Però llavors, en aquella València on encara quasi tots parlaven i pensaven en valencià, no sols eren habituals, sinó que funcionaven i esdevenien, molt sovint, èxits comercials amb una repercussió social que ara resultaria impensable.
Obres com les de Millàs i els altres sainetistes del moment, varen aconseguir que la nostra llengua arribàs a l´espai teatral, on feia segles que les autoritats s´entestaven a bandejar-la. I això ja hauria de considerar-se, ara, no només un mèrit sinó, també, un model a tenir en compte, si volem avançar en al recuperació cultural valenciana.
La biografia escrita ara per un seu descendent -i no sols és això, perquè es fa, a més, un gran treball d´emmarcament de la societat de al segona meitat del XIX i dels primers anys del XX-, és una mostra de voler conservar aquell record familiar i social i només li ha mancat -des del meu punt de vist-, fer l´esforç de publicar-la en la mateixa llengua en què va escriure quasi tota la seua obra el sainetista Manuel Millàs. Un repte -metafòricament parlant- que deixe sobre el paper per a l´amic Jaime, a qui agraesc molt, certament, aquest nou volum que aporta llum sobre el nostre passat.
