La pazza gioia, o siga, L´alegria boja és una pel·lícula italiana que deixa una estela de confiança en la possibilitat de mirar la vida sense odi previ ni distant. El món -un manicomi on solen quadrar les relacions entre ciutadanes de la incomprensió i la casualitat, perquè els veritables bojos i criminals tranquils solen ser sempre fora-, s´hi presenta com una vil·la acolorida i bellíssima per on s´escolen les circumstàncies amb conflictes i solucions immediates, a la velocitat d´imaginació no sotmesa a la raó de la raó.
Dins el moviment imparable de la comèdia humana d´una Itàlia explicada per una mescla de Fellini i de Visconti -monges i un capellà negre, advocats de màfia i rates de discoteca-, emergeix la figura de l´elegància indiscutible i senyorial, la que ve a significar: l´estil és poder, i es pot dedicar els sofriments de la vida a comprovar la seua capacitat moral per a superar l´estupidesa, la brutedat, la mentida, i fins i tot molts crims, o la mort.
Però tot això, banal o inevitable, potser no ocorreria dins la pel·lícula sense l´exhibició colossal de l´actriu Valeria Bruni Tedeschi, amb dos qualitats sumades al seu talent: ser una actriu de teatre, i incorporar al paper la seua biografia: la de filla molt intel·ligent d´una família noble i riquíssima de Torino, traslladada a França en els seus temps infantils -es diu que en els temps més violents de les Brigate Rosse.
I es dirà: ¡ah, però si és la germana de Carla Bruni! Bé, és la directora i bohèmia germana major de la model esposa de l´ex-president de, i amant dels... I la que fa dialogar generacions de refinament i discreció burgesa amb cada instant d´aprenentatge dur i subtil del seu ofici en una escola d´Art Dramàtic.
No és l´únic cas de germana d´una germana: ara mateix es recorda la joveníssima mort de Françoise Dorléac, que protagonitzà Les demoiselles de Rochefort amb la seua germana menuda, Catherine Deneuve. En l´un i l´altre cas, les germanes -excel·lents i desconegudes- mostren com és de capriciós el joc entre el primer i el segon pla, la qualitat i el mercat, la realitat i la fama, l´una i l´altra cara de tot.
