Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Liberto, liberatus

S uposadament en grans desordres sorgixen magnífiques creacions, però a mi el caos monumental em desbarata -i això que em considere molt creativa-. Encara que siga un descontrol d´anar per casa, em trenca els nervis. M´adapte i dissimule prou bé la meua afectació un temps, però finalment el desig d´organització m´embala i acaba reconeguent-se en mi com a una necessitat natural. M´aclarisc més si el meu entorn està dotat d´una certa harmonia perquè, vaja... a qui no li agrada saber on té tot i on ha d´anar per a trobar el que li falta? Si més no, no sempre és un al·licient emmagatzemar amagant en caixons i classificant per etiquetes.

A vegades cal endinsar-se, embolicar-se amb el que hi ha escampat, per a aprendre a viure en pau amb la diversitat existent de situacions. Pot ser hi haja un front més comú del que pareix entre la majoria dels fons dels nostres armaris? La primera en el front. Mamprenem obrint la porta, després acollim el que l´espill ens reflexa i acabem per desplegar un ventall de possibilitats -fins i tot la de lluir palmito, malgrat que tinguem complexes-. Ara que m´han recomanat el llibre súper-vendes de Marie Kondo, La magia del orden, tinc més curiositat per descobrir la metafòrica lliçó dels trastos. Qualsevol hauria de replantejar-se la manera d´ordenar-se les habitacions i les idees. Per què no? L´autora japonesa convida a desfer-se primordialment d´allò que no dóne alegria. Els objectes cal tractar-los amb el mateix afecte que a les persones -això, segons diu, inspira a tractar millor també a la gent en general- i el que quede no precisarà d´embolcalls especials: serà prou amb reutilitzar caixes de sabates buides. Decoració lliure i imaginació al poder. Què tal un arc-iris?

Cada volta hi ha més ànimes que alleugeren els seus propis embulls abans de clavar-se amb els altres, i fa goig. Quan un -portant les millors intencions- ha passat pel procés de deslligar-se del que no és per a abraçar el que és, és més difícil que sotmeta a ningú del voltant a cap juí. Quan es tracta d´ordenar el cos, la ment i el cor, la condició mínima hauria de ser la de l´empatia. Començar per deixar de flagel·lar-se amb les pròpies vergonyes i després llevar-li les cadenes a qui només vol estimar-se i estimar sense barreres i sense por, amb un orgull ben entès: el de qui sap que no està fent res roín fluint amb sentiments que no encaixen en un determinat gènere. Xe, que «l´amor és massa bonic com per a tindre-lo amagat en un armari...».

Compartir el artículo

stats