"Res és negre, realment res", va escriure Frida Kahlo al seu diari. I és que l'equilibri entre el dolor i l'esperança és una de les claus per a analitzar la imatge de l'artista, font d'un interés inesgotable que beu, en part, del mite creat al voltant d'ella. Magdalena Carmen Frida Kahlo Calderón va nàixer el 6 de juliol de 1907 en la Casa Blava del barri mexicà de Coyoacán, el mateix lloc que la va vore morir en 1954, quan va deixar darrere dos centenars d'obres, un romanç tan passional com turmentós amb Diego Rivera i la petjada d'un caràcter rebel que va trencar amb els convencionalismes.
Per a l'acadèmica Eli Bartra, el reconeixement tant nacional com internacional que es fa de Kahlo té una part "legítima", però també una altra que respon al màrqueting i que deixa en segon pla el valor de la seua producció artística. La professora de la Universitat Autònoma Metropolitana, autora de "Frida Kahlo. Dona, ideologia, art", destaca que el mite sorgit al voltant de l'artista va nàixer fonamentalment a EUA i Europa, on "la troben summament exòtica, impactant i crítica, encara que no és allò crític el que els interessa". Kahlo va tenir un gran impacte, però no va ser així amb, per exemple, María Izquierdo (1902-1955), encara que la seua obra "podria ser tan exòtica com la de Frida; la seua vida, tan trista o més". No obstant açò, Izquierdo "no es projecta a aqueixa dimensió", reflexiona Bartra, qui valora que si el nom de l'artista de Coyoacán ha passat a ser icònic és per una "conjunció d'elements".
L'obra de qui escriguera en una de les seues pintures la memorable frase "Viva la vida" està marcada per la presència del dolor. De xicoteta, Kahlo va contraure poliomielitis i als 18 anys la seua vida va donar una bolcada quan l'autobús en el qual viatjava va xocar amb un tramvia. En l'incident es va fracturar l'espina dorsal i diversos ossos, la qual cosa li va fer romandre en llit durant mesos; per pur avorriment, segons deia, va començar a pintar, amb el que va deixar de costat la seua idea d'estudiar medicina.
El dolor físic el va immortalitzar en olis com 'La columna trencada', un autoretrat en el qual el seu tors s'obri en dos per a mostrar una columna grega que es trenca en el seu interior. Mentre que el sofriment psicològic també brolla en les seues creacions, com es veu en 'Henry Ford Hospital', pintura en la qual plasma un dels avortaments que va tenir en la ciutat de Detroit (EUA); no poder tenir fills va ser una de les seues grans frustracions. Bartra denuncia que en ocasions s'ha explotat de mala manera el dolor de l'artista, i hi ha els qui s'han beneficiat d´ell. "Fora de Mèxic va cridar l'atenció la història de la 'pobra dona' del tercer món que, malgrat tot, és la gran artista; és simple sensacionalisme", refereix la professora sobre la que considera que és la part més nefasta al voltant de Kahlo. El màrqueting, gràcies al qual tant les obres com la imatge de Kahlo poden trobar-se en objectes com a puzles, llibretes, coixins o nines, "s'ha apoderat de la seua figura, la seua vida, la seua obra, amb afany lucratiu, pura i simplement", conclou Bartra. Per la seua banda, Josefina García, directora de col·leccions i serveis educatius del Museu Dolores Olmedo -que compta amb una de les col·leccions més importants de Kahlo-, diu que la suma de la dimensió artística i comercial constitueixen la "riquesa" de la seua figura.
Una persona pot acostar-se a la pintora a través dels productes comercials i igualment acabarà "fascinada" per qui va ser Kahlo com a artista i persona: "Açò és el que li dóna el valor més enllà del màrqueting" i el que fa que l'artista siga reeixida, considera. D'acord amb García, Kahlo acapara tanta admiració entre els visitants dels museus perquè entre estos i ella s'arriba a forjar un vincle, gràcies al component autobiogràfic de les seues pintures. "La gent quan acudix a vore les seues exposicions s'adona que es pot sentir identificat amb l'artista", i troben "un altre ésser humà" que ha tingut, com qualsevol persona, "experiències difícils en la vida", argumenta.
