Típic. Comproves que tens una perduda d´un número desconegut registrada en el mòbil i
-abans de tornar la cridada- el busques en google a vore de qui és. A base de rebre cridades publicitàries a tort i a dret, i després d´haver marcat els dígits de moltes d´eixes perdudes per a que conteste una telefonista, és prou normal preferir endevinar qui està a l´altra banda del requeriment telefònic -abans que la teleoperadora de torn ens arramble amb intents persuasius i ens puguen les ganes de penjar-li-. Segur que és una situació comú, quan es veu que existixen tantes pàgines web destinades a recollir les xifres non grates. En una d´estes he vist que era algun comercial d´una coneguda companyia d´assegurances qui volia parlar amb mi: eixa que últimament anuncia en televisió els decessos tapant el tabú amb mixos cantarins.
Em referisc a l´espot de Seguros Santa Lucía, en el que les al·lusions al fet de morir-se són dissimulades -intencionadament- fent aparèixer uns fotogrames d´uns gats dibuixats en blanc i negre. Pensava que era l´única a qui li pareixia esgarrifosa dita creativitat, però -segons he vist en fòrums diversos- ha descol·locat a molts. Crec que el que xoca és com desnaturalitzen el tema enlloc de naturalitzar-lo, assenyalant que han de parlar de la mort -malgrat que no ho voldrien- i seguidament censurant la paraula amb un maulit a cor que sona llunyà, antic, fantasmagòric. També podria ser que el sentit de l´humor general haja passat a millor vida amb la proliferació del políticament correcte. Si més no, cal reconèixer-li la valentia a l´empresa que tracta de comunicar un insight tan delicat.
Normalment, el final dels finals afecta diferentment segons siga la persona que mor, la manera en que ho fa i l´estatus que tenia. La grandíssima aportació a l´art i a la superació col·lectiva de l´inoblidable Freddy Mercury, no lleva que resulte macabre que el show continue en certes circumstàncies. En nom de la seguretat i la confusió del moment, no parà el festival en el que l´acròbata Pedro Aunión pergué l´equilibri per a sempre. Pareix que la por només està de dol quan li interessa. Potser li beneficia que la mort es considere contrària al que és? Part de la vida. Malauradament, la vitalitat social a vegades no respecta a qui se´n va. Com diu el desaparegut Robin Williams en dos de les seues pel·lícules: «Un lloc al que anem tots no pot ser roín, veritat?» «La mort no és l´enemic, senyors. Si lluitem contra alguna malaltia, que siga contra la pitjor de totes: la indiferència».
