La gent diu que té molts amics virtuals, de pantalleta mòbil, que se sol dir. I em pregunte si el sentit de la paraula «amistat» és per a ells el que jo entenc. Perquè, per a mi, d'amics de veritat, se'n tenen pocs al llarg de la vida. I cada dia menys, a mesura que ens anem fent vells. Els amics se solen fer de joves, i només els autèntics es mantenen... fins al final. A mi, un d'aquests amics se m'ha mort fa uns dies, però això no significa que haja perdut la seua amistat, ni ell la meua. Perquè l'amistat és un afecte mental que perdura a pesar de la distància, ni que aquesta siga la mort, ai! En aquest cas, la distància no es fa oblit sinó ben al contrari: aferma el record i afirma l'afecte.
Just per aquests dies ha fet cinquanta anys que ens vam conèixer, Joan E. Pellicer i jo: tota una vida. I sempre he dit que ell ha sigut un dels meus grans amics. Una d'aquestes persones que la seua aparició i coneixença em dugué la rara llum que em permeté prendre el camí que, des d'aquell moment mateix, vaig seguir i m'ha fet ser qui sóc. Joan E. Pellicer ha sigut en la meua vida un anunciador de futur i un company d'iniciacions intel·lectuals. I, d'aquests, se'n troben pocs.
No m'estic referint al filòleg expert i el mestre de molts (he conegut pocs savis amb els coneixements científics, experiencials i vivencials sobre la llengua dels valencians que ell tenia), sinó a la persona, a l'amic amb el qual he compartit sabers, volers, alegries, dols i delits, encisos i desencisos. Ell va ser el primer valencianista que vaig conèixer, quan tots dos teníem vint anys (que cantava Serrat), el primer que em féu entendre la poesia d'Ausiàs March i comprendre la de Salvador Espriu, el primer que m'animà a escriure en la llengua en què des d'aleshores escric, el primer...
Ell va ser el meu iniciador en molt d'allò que m'ha fet ser, torne a dir. Tant en l'aspecte poètic i intel·lectual, com en l'humà. Per això li tindré agraïment etern. Però ja dic que, per damunt de tot, ell ha sigut, és i serà un dels meus grans amics. Per això el mantinc present vivament, i per això el guardaré sempre viu en la memòria. A ell, l'amic i el mestre dels mots.
