Esdeveniments artístics, esportius, musicals. Els actes que -a més de proporcionar entreteniment- aporten una interessant alternativa a la ja establerta i purament comercial, sovint destaquen amb llum pròpia i replantegen el concepte que tenim sobre majories i minories. Siga quin siga el gènere, l´estil o la finalitat d´una exhibició cultural, només pot considerar-se espectacle si -el que es mostra sobre l´escenari o la pantalla- és digne de que el públic li pare especial atenció. Normalment, es considera que l´espectador és un subjecte passiu que es limita a observar, escoltar i reaccionar amb més o menys intensitat positiva; però la glòria és per a aquells artistes que, sent vertaderament conscients de que l´obra executada no és una línia entre emissors i receptors sinó un cercle entre éssers senti-pensadors, aconseguixen ser un amb eixa energia que ni es dóna ni es rep: es crea entre tots els presents, generant un corrent que realça l´ànim dels implicats.
I és que la dinàmica orquestrada es democratitza, quan els responsables de fer arribar el diferit o el directe contemplen tant la idea d´economitzar el treball dut a terme, com l´habilitat de connectar amb el conjunt de persones que afegixen significat al show. L´èxit es compartix, es multiplica i no s´ha de dividir. És de rebut que qui s´emporte tots els llorers siga un grapat de grups i no només un -tant dalt com baix de la tarima-. Crec que per això els festivals estan d´enhorabona, per la mateixa raó que tants se n´han pujat a la figuereta després del concert d´Enrique Iglesias -exemple de decepció sonada, que no és únic-: perquè les persones que responen a la cridada de la música no només volen passar l´estona, sinó que volen viure una experiència que armonitze com cal amb el poc i valuós temps lliure del que disposen. Uns instants únics que valen més que l´entrada més desitjada del món, que no es poden prendre a la lleugera.
Quan algú es posa la polsera per accedir a l´esplai sonor, espera més que moments enlluernats amb rifs i muntatges estratosfèrics: vol bon contingut. En l´antiguitat els braçalets es consideraven sagrats perquè estaven en contacte amb el pols, el batec, el cor de qui els portava. Els llaços del logo de la ràdio líder prometen grans emocions. Demà a la «Gran Nit de València», Los40 ens conviden en la Plaça de L´Ajuntament a ser part d´una fantàstica velada indie per a la que no necessitem ticket, amb Dorian, Fangoria, Polock, Bearoid, Mondúver, Tórtel i Miss Dandy. Serà «espectacular, sensacional... monumental revuelo que removerá... todo en este plan, espectacular».
