Fa unes quantes setmanes esta columneta tractava l´ús del gerundi, que sintàcticament el fem molt bé parlant, però que en l´escriptura es produïxen algunes errades. Primer que res, deia que morfològicament un gerundi no s´ha d´acabar en -guent ni en -quent, de manera que és «creixent» (i no «*cresquent»), «defenent» (i no «*defenguent»), «duent» (i no «*duguent»), «movent» (i no «*moguent»), «sent» (i no «*siguent»), «traient/traent» (i no «*traguent»), «veient/veent» (i no «*veguent»), «volent» (i no «*vullguent»).

Però dit açò, les errades morfològiques es produïxen en els gerundis de posterioritat, especificatius i altres, però sols en l´escriptura, ja que parlant ho fem perfectament. Sí que són correctes el gerundis de simultaneïtat, d´anterioritat i altres com en «M´he trobat una cartera caminant pel raval», «Va entrar tremolant a la consulta del dentiste», «De segur que aprovaràs, estudiant com estudies», «He perdut 10 quilos fent abdominals». La regla pràctica per a evitar l´errada sintàctica, escrivint, consistix a anteposar el gerundi o la frase de gerundi davant de tota l´oració. Si la resultant té sentit és que és correcta. I si no, cal substituir el gerundi per un nexe que faça que sí que en tinga, de sentit. En les frases posades com a exemple, unes línies més amunt, si posem el gerundi davant tenen sentit, per tant són correctes. Comprovem-ho: «Caminant pel raval m´he trobat una cartera», «Tremolant, va entrar a la consulta del dentiste", "Estudiant com estudies, de segur que aprovaràs», «Fent abdominals he perdut 10 quilos».

En canvi les frases que pose a continuació (que en la parla espontània no fem, només les veiem escrites) són incorrectes, perquè si posàrem els gerundis al principi de l´oració, esta no tindria sentit: «Va caure un bac *trencant-se la cama», «Van fer una proposta *retirant-la després de discutir-la». La forma correcta d´eixes frases és: «Va caure un bac i es va trencar la cama», «Van fer una proposta i (o «però») la van retirar després de discutir-la». Tampoc són correctes frases amb gerundi copulatiu o especificatiu, com «El deute queda satisfet, *servint este document de carta de pagament». «El Consell ha aprovat un decret *regulant els horaris comercials». Les frases ben escrites serien «El deute queda satisfet, i este document servix de carta de pagament», «El Consell ha aprovat un decret que regula els horaris comercials».

Un altre cas que produïx confusions és l´ús indegut d´article davant del verb en infinitiu no substantivat. Formes com «*El saber això em preocupa», «*El fumar és danyós per a la salut» o «*El menjar a fartades produïx indigestió» són interferències del castellà, i no són normatives en valencianocatalà. Ho són sense l´article, «Saber això em preocupa», «Fumar és danyós per a la salut», «Menjar a fartades produïx indigestió». Sí que és correcte l´ús de l´article quan el verb s´ha substantivat totalment, «El saber no ocupa lloc», «El dinar de hui estava molt bo». Regla pràctica: si no posant l´article, la frase té sentit, és que, necessàriament, no s´hi ha de posar.