Com es fa un palmito o ventall? Quines són les seues parts? Quins tipus de ventalls hi ha, en quins materials es fan? Què és el «país», el «varillatge» o la «cabera» del palmito? Com es fan els palmitos de nacre i os? Com treballa el calador o l'enteladora? Quines són les fustes més utilitzades en l'elaboració dels palmitos? Quines són les ferramentes més habituals que empren els varilladors, caladors, enteladores i pintors de palmitos?
Totes estes preguntes, i moltes altres més, s'intentaran respondre amb definicions concretes en un lèxic específic en valencià sobre l'artesania del palmito que està treballant el Museu del Palmito d'Aldaia (MUPA) amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). L'ajuntament d'Aldaia i l'AVL han iniciat converses per a elaborar un vocabulari del palmito de la A a la Z en valencià que arreplegue totes les paraules relacionades amb este ofici ancestral i artesanal. El projecte lingüístic pretén recuperar un lèxic popular d'un vell ofici, desaparegut ja a Europa occidental, que únicament es manté viu i actiu a Aldaia i la comarca de l'Horta.
El passat dijous 20 de juliol, diversos acadèmics de l'AVL visitaren el MUPA per conéixer el món del palmito i ultimar els detalls sobre la confecció d'un vocabulari que arreplegue tota la rica cultura dels ventalls. En la visita hi eren els acadèmics, Imma Cerdà, Josep Lacreu i Artur Ahuir, els quals van estar acompanyats per l'alcalde d'Aldaia, Guillermo Luján, la regidora de Cultura Empar Folgado; els germans Ángel i Paco Blay Villa, els últims palmiters de nacre d'Europa; i el coordinador del MUPA, Francesc Martínez. Els acadèmics visitaren l'exposició permanent del museu i la mostra temporal «Cinc segles d'art palmiter», dels germans Blay Villa.
L'elaboració d'un vocabulari específic del palmito es realitzarà en diverses fases, per a la qual cosa el MUPA vol comptar amb la col·laboració, a més dels germans Blay Villa, dels palmiters més veterans el Gremi de Mestres Palmiters de València i de la Asociación de Artesanos Abaniqueros de Aldaia.
