11 de agosto de 2017
11.08.2017

València la Vella, el gran jaciment visigot

Un estudi revela que el rei Leovigild va fundar l´any 550 l´assentament de Riba-roja per la seua ubicació estratègica i militar

11.08.2017 | 04:15
València la Vella, el gran jaciment visigot

Un estudi d'un grup d'investigadors ha revelat que el jaciment arqueològic de València la Vella, situat en el terme de Riba-roja de Túria, es va fundar l'any 550 per part del rei Leovigild per la seua ubicació estratègica en l'època. Esta conclusió ha sigut possible gràcies a les aportacions que s'han després a partir de les nombroses ceràmiques trobades en el passat mes de juliol en aquest enclavament.
Les troballes recents formen part del II Curs d'arqueologia cristina i visigoda a València la Vella que es duu a terme entre l'Ajuntament de Riba-roja de Túria, l'àrea de Cultura de la Diputació de València i el Institut Català d'Arqueologia Clàssica, dirigit per un equip d'investigadors format per Josep Maria Macias, Albert Ribera i Miquel Rosselló. A més, a les troballes d'este estiu cal afegir les de l´any passat quan van aparéixer tres torres de l'antiga muralla i diverses àmfores procedents d'Eivissa, el mar Egeo i Tunísia, facilitat per l'ús d'un georradar, que va permetre descobrir altres parts de l'antic jaciment com una gran plaça en la part baixa, diversos murs i nombrós material i objectes de l'antiga fortificació.
Les àmfores s'utilitzaven per a la importació de vi i oli. Els investigadors consideren que la data de creació del jaciment es remuntaria a l'any 550 i el seu final ho daten al voltant de l'any 700, una data que coincideix en el temps amb l'arribada dels musulmans en el 713, gràcies a les troballes localitzades en l'edició d'aquest estiu per part dels participants en la trobada. La funció d'aquest jaciment tindria un caràcter militar, basat en el centre fortificat que es va construir originàriament, assentat sobre un àrea de 4'8 hectàrees d'extensió, i que compliria tant les facetes defensiva com d'expansió, «un assentament visigot d'importància estratègica del tipus d'una ciutat de nova planta per a controlar directament un territori perifèric de recent adquisició per part del regne visigot». Els experts engloben la creació del centre l'any 550, en plena època de crisi del regne visigot entre els any 550 i 570, en el context de la guerra civil entre els reis Agila i Atanagildo, l'ocupació bizantina del sud-est de la península i la reacció posterior del rei Leovigild que va permetre superar la crisi i també va posar les bases d'un regne fort i consolidat.
Els voltants de la ciutat de València formaven part d'una frontera militaritzada en la qual es va albirar la contesa entre els visigots i els bizantins fins a l'expulsió d'estos últims, d'ací la importància estratègica d'aquest assentament de Riba-roja de Túria, inclòs la captivitat del seu fill rebel Hermenegild i, a més, albergar la seu del bisbe arrià fins al 589, quan es van convertir al catolicisme.
Finalment, les troballes d'enguany constaten que el final de València la Vella no es va haver del poder de destrucció dels seus oponents sinó al lent abandó que va tenir lloc entre finals del segle VII i inicis del VIII, la qual cosa suposa contradir la creença que va finalitzar 50 anys abans. Estos fets permeten deduir que València la Vella i el palau del Pla de Nadal, també d'època visigoda, es van succeir l'u a l'altre sense coincidències temporals.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine