La setmana passada moria als 77 anys Jesús Tuson, catedràtic de lingüística i un dels grans divulgadors del luxe de les llengües. Amb ell aprenguérem a valorar la riquesa que cada llengua pot aportar al món i al món de qui la parla.
Divulgar és fer que (una cosa) siga coneguda per un gran nombre de persones, fer públic. Per exemple: divulgar una teoria científica i implica una gran dosi de generositat ja que obliga a adaptar l´assaig o el discurs cientificotècnic —pensats per a ser entesos entre iguals— a un relat que, sense perdre el contingut específic, ha de mirar pel lector més que cap altre. Contínuament alerta, qui fa divulgació ha de recordar per a qui i perquè escriu i renunciar a la comoditat del llenguatge d´especialitat i als termes per tal de fer un text comprensible per un públic no especialitzat. Barata això, la ciència obté nous conreadors, gent que a priori no pensava dedicar-s´hi i que gràcies a textos amens i comprensibles dóna una oportunitat a les matemàtiques, a la lingüística, a la física, a la botànica...
La divulgació és una tasca de les universitats, són els especialistes els qui poden fer-la, i trobe a faltar moltes vegades una implicació major d´elles en la societat. La revista Mètode de la Universitat de València és un exemple de bon fer en la divulgació científica i ho és també el grup Clapir de joves historiadors i historiadores que, decebuts amb els continguts que la Facultat d´Història dedica al nostre poble, decidiren unir-se per a investigar i divulgar els fets que ens configuren com a societat valenciana.
En la divulgació del saber científic i tècnic les administracions públiques no poden quedar-se al marge. Els nostres companys dels museus de la Diputació de València estan ben convençuts del paper que un museu pot fer en la difusió del coneixement. Ens agrada molt treballar amb ells i crear textos pensats en el públic, didàctics, accessibles però sense perdre mai la qualitat. La meua recomanació per als dies d´estiu que ens queden és visitar l´exposició que el Museu d´Etnologia dedica a un gran divulgador de la nostra terra i la nostra flora Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes» i que facen cas de les últimes paraules de Bernat Capó, el gran difusor de la cultura popular: «qui vulga recordar-me que agafe un dels meus llibres i es dedique una miqueta a la lectura».
