A l'Antàrtida, els pingüins actuen com a bioacumuladors i biotransportadors d'elements químics contaminants des dels ecosistemes marins als terrestres. Altes concentracions de metalls pesants en sòl antàrtic posen en risc la salut ambiental de l'entorn. L'activitat humana sembla tenir la seua part de responsabilitat. Així ho descriuen investigadors de l'Institut Cavanilles de la Universitat de València en un article publicat en la revista Plos One.
L´equip de recerca acaba de provar que les concentracions de certs elements contaminants en sòls antàrtics, lligats a l'activitat dels pingüins, superen amb escreix els nivells propis d'estes zones. Igualment, la comunitat bacteriana d´estos sòls està sent alterada pel subministrament continu d'excretes amb alta concentració de bacteris fecals i contaminants, especialment metalls pesants, transportats des del mar per colònies de pingüins.
Els pingüins se situen en un alt nivell tròfic dins de la xarxa alimentosa i són potencials sentinelles de contaminació. Solen formar grans colònies de cria i s'alimenten quasi exclusivament del mar; però nien en la terra, actuant com a bioacumuladors i biotransportadors d'elements químics des del mar cap a ecosistemes terrestres.
Els científics han estudiat les característiques físicoquímiques del sòl, les concentracions de contaminants i la microbiota (és a dir, el conjunt de microorganismes, els seus genomes i la seua interacció amb el medi) en diferents punts de les illes Shetland del Sud i de la península Antàrtica.
Les troballes publicades demostren que l'acumulació en l'organisme dels pingüins de nutrients orgànics i inorgànics, metalls i altres elements, per via d'alimentació marina, i la seua posterior transferència al mitjà terrestre a través de la femta, estan afectant el sòl antàrtic, que presenta ja, de manera localitzada, elevats índexs de metalls pesants i altres elements químics contaminants.
