La Companyia Austrohongaresa de Vapors ha completat les traduccions de les novel·les valencianes de Blasco Ibáñez amb Flor de maig i Canyes i fang. El gran relat sobre els poblats marítims de València, Flor de maig, ha estat traduïda per Gustau Muñoz, mentre que Canyes i fang, traduïda per Jaume Ortolà i Font, és la narració de l’Albufera i la seua gent. L’Austrohongaresa ja havia editat en valencià Arròs i tartana, La barraca i Entre tarongers.
Els cinc títols integren l’anomenat «cicle valencià» de la narrativa de Vicent Blasco Ibáñez, de qui ara es commemoren els 150 anys del seu naixement, i que van tindre un èxit internacional sense precedents.
La novel·la de les pescateres
Flor de maig és la gran novel·la sobre el Cabanyal-Canyamelar i, un escenari que Blasco Ibáñez coneixia molt bé, perquè allí va fer-se construir una gran casa que ara alberga el museu dedicat a l’escriptor. Per les seues pàgines desfilen pescadors i mariners que s’aventuren a la mar per tal de guanyar-se la vida. És també la novel·la de les pescateres, de les dones d’aquells barris que venien el gènere al Mercat. Com sempre, Blasco no dibuixa un ambient bucòlic: parla de la conflictivitat social, dels cacics, del contraban, de les injustícies i d’una gent molt humil que lluita per la supervivència.
La narració segueix el destí d’una família al llarg de dues generacions, uns arquetips forts empesos a un combat vibrant que es fa amb l’atenció del lector. El llibre presenta l’aspror de la vida popular dels barris marítims a finals del segle XIX. Una vida bategant, d’acció, de lluita, de coratge, de treball i de superació. També de passions arravatades, d’amors i de traïcions.
Neleta i Tonet
Entre els canyars i les aigües de l’Albufera, Neleta i Tonet protagonitzen un amor prohibit, tan furtiu com el contraban que enriqueix Canyamel, el marit de Neleta. Els dos són «fill del llac», com el tio Paloma, el vell pescador que mira recelós la lluita dels llauradors per guanyar camps de cultiu enterrant, pam a pam, la marjal.
Canyes i fang, l’última novel·la del «cicle valencià» de Vicent Blasco Ibáñez, torna als personatges de «mans cobertes de durícies com les bèsties» i a la denúncia de la condició dels miserables. Tot enmig d’un escenari ben allunyat de l’Albufera de postal de l’imaginari actual.
