Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Això ho pague jo

Feia temps que no em reia tant, i ma que s'agraïx. Eixa sensació de que el moll s'afluixa i no hi ha marxa enrere és tan agradable com necessària. Si per qüestions diverses no ho provem tan a sovint com ens agradaria -o com ens caldria- plantegem-nos-ho com a cita obligatòria anual com a mínim, això de fer-se una bona sessió de risoteràpia. El lloc on la duem a terme, les circumstàncies i la manera són prou indiferents, cadascú que trie el que més li apanye. En el meu cas, assentar-me en la butaca del Teatre Olympia en el carrer de Sant Vicent, fondre'm amb l'espectacle i pegar-me una monumental panxada de riure, fou una excel·lent opció per a nodrir la corba més bonica que diuen que hi ha: la del somriure. El meu no sempre té bon humor, però almenys és obert.

Procura ser-ho, si més no, però sempre ens podem sorprendre. «Agarra't, que ve corba!». Ausades que sí que en vingué. Experimentí en viu i en directe el show de Xavi Castillo News amb la banda The Rocktrippers, i el meu infal·lible waterproof -que resultà no ser tan infal·lible- així com les mans dolorides de tant aplaudir -afectades pel contagi inevitable dels millors èxits del rock impecablement tocats- determinaren com d'intens i curiós fou tot. La combinació magistral d'un grup tan bo de músics -els d'Alaquàs es lluïxen com pocs- i les eixides més bandarres del còmic alcoià, bé mereix dedicar-li les dos hores que entretenen tant com sacsegen. Entre acudits esperats, improvisacions destarifades i iròniques adaptacions musicals -com el «Bolardo voy, bolardo vengo», emulant a Kiko Veneno- passa el temps i ni t'assabentes, tot i que la histriònica vetlada no passa desapercebuda ni per als sentits ni per al seny. L'actualitat general i la sàtira a la valenciana, són el centre d'este monòleg que és participatiu amb el públic i que està realitzat en un valencià sense complexes.

Sense dubte, són 120 minuts ben invertits si estàs disposat a explorar els límits de la raó, el trellat i l'humor sense por a que la cara es pose roja com una tomata -per les carcallades o per vergonya- quan Xavi ens recomana «apreteu el cul» mentres no repara en ensenyar-lo ell. Però davant de tot, és una ocasió diferent i profitosa per a plantejar-se els prejudicis, el sentit del ridícul i les pors -que tant influïxen i confonen tot-. Parlant de tomates i endur-se la seriositat a l'hort. Verdures i fruites han envaït València baix l'etiqueta #HortAttack. Estarem pendents, a la pròxima parlarem d'això.

Compartir el artículo

stats