Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Ací hi ha tomata!

La mare que va, què escaldats estem. Almenys això s'entreveu per com està de remogut i d'encés tot. Els que no ho estan tant, acaben esguitats per trobar-se enmig -si és que es pot estar posicionat realment, quan la connexió és inherent, vullgues o no-. Si més no, benvingudes les sacsejades si ens fan replantejar-nos coses i conèixer-nos millor. Perquè, fins i tot, quan no es veuen clares les relacions entre els factors, els objectes i els individus, sempre n'hi ha qui li trau la punta a qualsevol qüestió i s'ofèn encara que no hi haja raó. Observar-se tant com s'observa el que passa, és un punt de partida cap a la sintetització. El que ocorre és que estem prou acostumats a analitzar, descartem, discriminem. Accions que, si bé són pràctiques en sí mateix, tenen el punt negatiu d'una tendència excessivament limitadora.

Em trobí amb un pimentó gegant a la Plaça de la Verge fa uns dies, amb l'etiqueta #HortAttack. M'assabentí de que hi havia més fruites i verdures enormes escampades per València - taronja, carxofa, llima, albergínia, tomata- amb motiu de que enguany la FAO ha atorgat a la ciutat la designació de Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible. Fiu una foto i, en penjar-la a les xarxes, es creà un fòrum improvisat entre els usuaris. Pimentó en l'Horta Sud, pemintó en la Ribera; i en altres ubicacions pebrera, bajoca roja, pebrot... Florix la diversificació de les nomenclatures segons la comarca que fa gust, i no deixa de sorprendre'm com un fet tan natural, enriquidor i bonic acaba convertint-se, en altres ocasions, en una favada totalment indigesta -que no fabada-. Els aliments potser no sembren tant de conflicte com altres paraules-concepte per resultar-nos inofensius o fins i tot tendres i graciosos, però la llengua d'alguns s'afila i es torna un ens polivalent per moments: és camp de batalla i arma per en refilar quan s'enfada i no respira, quan es polititza.

Aguanta massa la parla, pobra. Ausades que no tinguem capacitat per acceptar que les diferències sumen en lloc de restar! Encara tenint una base saludable, n'hi ha qui menja malament i traga pitjor. A perfils públics de professionals valencians com el de Núria Roca en Instagram trobem comentaris com este cada volta que se li ocorre penjar un vídeo que no siga en castellà: "como no te entiendo, dejo de seguirte, chata". Probablement eixa persona seguix també a qui només parla en anglés, sense entendre-lo ni res. Sovint, així de bajoques som. I ens condiciona tant! No sabem quant, no ens imaginem com.

Compartir el artículo

stats