l lema de la columneta de hui, «Si ho haguera sabut?», és correcte en l'orde sintàctic normatiu en la nostra llengua, com també ho seria la flexió completa «Si ho hagueres/haguérem/haguéreu/hagueren sabut?» No ho seria (correcte normativament) si la seqüència sintàctica fóra «*D'haver-ho sabut?» És una errada normativa que se sent i s'escriu prou a sovint, fins i tot en escrits de persones d'alta competència lingüística en esta llengua. Eixa combinació de «de + infinitiu», en oració condicional és prou comú col·loquiament, però, com deia, és errada normativa. És un dels avisos sobre dubtes lingüístic més freqüents que solen fer els espais gramaticals dels llibres d'estil i dels programes en línia per a l'aprenentatge de la llengua. Conseqüentment no són correctes, normativament, frases com la citada, «*D'haver-ho sabut?», o «*D'haver-ho pensat a temps, haguera fet l'excursió amb vosaltres», «*D'haver-ho sabut, haguera presentat la sol·licitud», «*D'aprovar-ho tot, els meus pares em deixaran que me'n vaja d'acampada». Eixes frases, normativament, han de començar amb la conjunció condicional «si?» o amb una altra estructura, com «en cas de?». Per tant, «Si ho haguera pensat a temps?», «Si ho haguera sabut?», «Si ho aprove tot?» s'adeqüen a la normativa. Faig estos apunts a propòsit d'un article sobre Podem, que va aparéixer ja fa més d'un any en un digital, en què es deia: «D'haver-ho sabut, Pablo Iglesias haguera votat a favor de la investidura de Pedro Sánchez». Segons l'articuliste, allò que no sabia el líder de Podem és que les eleccions vinents propiciarien la continuïtat de Mariano Rajoy al cap del Govern espanyol i que el sorpasso respecte al PSOE hauria de seguir esperant. Quin xafó!, pobre Pablo. I és que «no s'ha de dir 'blat' fins que no es tinga en el sac, i ben lligat». La correcció, lingüísticament normativa, vull dir, és, com ja queda dit, «Si ho haguera sabut?» o «En cas d'haver-ho sabut?» Sí que és correcta la seqüència «de+infinitiu» en frases no condicionals com «De treballar ningú es fa ric».
