Som reflectors, podem vore en la foscor. Som coets, apuntant cap a les estreles. Som bilions de cors preciosos, però ens enganyares massa. Què passa amb nosaltres? Amb totes les voltes que digueres que tenies les respostes? Què passa amb tots els finals feliços trencats? Amb tots els plans que acabaren en desastre? Què passa amb l´amor, la confiança? Què passa amb nosaltres?!». Així mampren What about us, la nova cançó de la cantant i ballarina estatunidenca Pink. Un tema que va prou bé a les llistes internacionals i ha sorprès a alguns per no ser el típic èxit que acostuma a fer. La meua estranyesa ha sigut grata, donat que m´atrauen molt les creacions que -intencionadament o casualment- tenen una forma i un fons tan universalista i positiu.
Anomenant-se Beautiful drama esta nova producció, pot parèixer que és un disc pessimista-victimista. Però res més lluny, si seguixes atenent. Tal i com ho veig jo, es tracta d´una manifestació d´autenticitat, que transpira resiliència i superació mentres dansa entre realitats complexes i difícils. Què més dóna si està parlant d´ella mateixa, d´una parella, de qüestions comuns o del seu president? El cas és que aplega, recordant molt -per cert- al What´s Up de 4 Non Blondes de l´any 93. En una entrevista, Linda Perry -la vocalista del grup- digué sobre la que seria la seua aportació musical més coneguda: «No predicamos ni anunciamos ninguna revolución violenta. Sólo comunicamos que puedes ser lo que deseas si tomas conciencia de tu propio valor».
Amollant paternalismes... com anar de baix a dalt, d´esquerra a dreta sense morir enmig? En un món dual i polaritzat on el capital impera, les banderes bloquegen i separen dimensions quan només haurien de ser un detall, un instrument d´inclusió. Serà un ideal, però no menys real que la confusió d´etiquetes buides i falsa estabilitat trencada que patim des de qui sap quan. Si la unió fa la força, caldrà replantejar-se els conceptes de desunió i feblesa, perquè potser ens sorprendrem. I entre tot l´embolic, se´ns convida a celebrar qui som... però coneguem el nostre ser? De veritat depèn de com ens posicionem en el conjunt de paraules que acaben en «-ista»? Si el diàleg s´ignora, serà impossible el respecte sense -il·lusòria- divisió. Nacions, persones. Al capdavall, les fronteres són torpes invents per mantindre grans egos de menuts grups. Si als camins sols veiem bitllets, els diners seguiran enfrontant germans. A este pas, amb perdó de l´expressió, anirem tots a fer la mà. O serà com diu Pink? "Només és l´inici de nosaltres despertant... estàs preparat?».
