Tret» és un vocable que dóna per a molt. En principi és el participi del verb «traure», amb les formes flexionades ´treta, trets, tretes´: «Ja has tret la roba d´hivern de l´armari?», «Les creïlles ja les he tretes del perol». És també paraula sinònima de «tir», ´descàrrega d´una arma de foc o una altra que llança projectils´, «S´ha sentit un tret (o «tir») en el bosc».

Té també el significat de ´distància entre dos punts, espai de temps entre dos moments, diferència de sentits´, «D´ací a casa hi ha un gran tret", "Del dit al fet hi ha un gran tret». En este significat, en castellà, «trecho». També conté les accepcions de ´línia o facció del rostre´, ´qualitat significativa o característica´. En castellà, «rasgo». «Té els mateixos trets que el germà major», «No poden negar que són pare i fill, tenen els mateixos trets de pillastres», «Un dels principals trets del nostre clima és l´excessiva humitat», «Un tret molt peculiar del caràcter de molts valencians és el meninfotisme».

Quan no afecta la butxaca, és clar, en això alguns estan molt trets a omplir-se-la. «El programa d´eixe partit és, a grans trets, la moderació i el pragmatisme». «Tret» també és l´element significatiu, i molt genuí, de locucions com «tret de» i «tret que», que tenen el significat de ´llevat de´, ´llevat que´, ´exceptuant´, ´fora de´, ´a excepció de´, «Tots heu aprovat, tret d´Ignasi i Ferran», «Arribarem a hora, tret que el tren es retarde», «Tret del tema que ja saps, de totes les altres coses, podem parlar». «Tret» també pot fer d´adjectiu en una accepció molt nostrada que fa referència a les qualitats de ´destre, hàbil, posat, aveat en una activitat´, «No estic molt tret en el maneig dels whatsapps», «El brodat de la camisa cus-lo tu, que estàs més treta en això». Alguns dels corruptes convictes i confessos, o no confessos, estaven ben trets en enginyeries financeres.

El vocable «posat» també té diversos significats. Igual que «tret» és també un participi. En este cas, del verb «posar», per exemple, «T´has posat la jaqueta al revés», em va dir un amic un dia d´anar ben mudat, i és que l´americana en qüestió pareixia igual a l´endret que al revés. «Posar» no l´hem de confondre amb «ficar» ni amb «pondre», significats que ja hem tractat en esta columneta, i que segurament hi tornarem a tractar.

A més de la seua funció com a participi, també conté altres accepcions, com ara ´aire que algú es dóna o afecta davant d´un altre, especialment per a donar-li a entendre alguna cosa´, ´adoptar una postura determinada, més prompte falsa´, «El seu posat de persona íntegra ja no ens enganya», «El seu posat d´intel·lectual no era gens creïble». En castellà, un vocable semblant quant al significat pot ser «pose». També tenim la locució «estar posat», que té el sentit d´´estar acostumat a fer o a aguantar alguna cosa´, «Les campanes no em molesten, ja estic posat a sentir-les», «Estic posat a alçar-me de bon matí».