Un dels indicadors de la bona salut d'una cultura és la capacitat de conservar i valorar les celebracions pròpies. Tots Sants era, fins no fa massa, una data carregada d'un simbolisme ancestral. El dia que recordàvem els familiars traspassats, amb llumenetes, i en què grans i menuts feien rogle al voltant del foc per torrar castanyes i contar rondalles de por sobre presències inquietants. Sobre la Mala Ventura o les Bubotes; bruixes voladores a l'estil de les de Tabarca o Peníscola; xiquets desapareguts a mans de greixers i saginers; donyets maliciosos i Pares dels Ossos esborronadors que habitaven cases de la por...

Ara, Tots Sants es troba amenaçat pel Halloween, una festa anglosaxona passada pel sedàs del capitalisme i de la globalització. Les bruixes amb barret, les carabasses lluminoses, els vampirs dentuts i els fantasmes de llençol han posat en perill d'extinció les llumenetes valencianes, els donyets, les bubotes i els butonis. Des de fa un temps, assistim a un fenomen esperançador. Els monstres valencians han despertat de les boires del túnel del temps i tornen amb força. I com els bons lluitadors, aprofiten la força de Halloween per a reivindicar-se. Ho fan amb l'ajuda d'un grup d'escriptors, d'artistes i de centenars de mestres i de bibliotecaris aliats en l'aventura de reviscolar-los. Però, quina és la seua història? Quan Enric Valor va posaar per escrit les primeres rondalles valencianes, allà pels anys cinquanta i seixanta del segle passat, la cultura popular era considerada una cosa de poble, menyspreable i prescindible, davant la cultura oficial, acadèmica i escrita.

El mestratge d'Enric Valor va recuperar noms com els donyets de la capsa màgica de les Caterinetes, les aparicions sobrenaturals dels llavadors, les dames encantades de les fonts, els gegants Arrancapins i Esclafamuntanyes, la Mare dels Vents, el dimoni Fumador i molts més. Després, vingueren altres estudiosos, Joaquim González i Caturla, amb Rondalles de l'Alacantí i del Vinalopó o Josep Bataller, amb una tasca investigadora admirable. Ells començaren a reobrir, ben bé en solitari, una senda estreta que, des d'aleshores no ha parat de consolidar-se, i per on cada vegada camina més gent. Víctor Labrado, amb Llegendes Valencianes, i Joan Borja, amb Llegendes del Sud, van marcar un punt d'inflexió. Demostraren que els valencians posseïm un imaginari ric i envejable. Només calia una altra passa. Anar dels llibres al carrer. Això ho aconseguí un llibre i una cançó, La Maria no té por, el llibre dels espantacriatures, en què vaig tindre el plaer de col·laborar juntament a Dani Miquel, un autèntic fenomen de masses.

Els xiquets, des de fa cinc anys, gràcies als tallers i a les activitats d'escoles i biblioteques, tornen a sentir parlar del Butoni, el monstre que entra a les cases pel forat del pany; del Banyeta, que s'esmuny pel fumeral; de la Quarantamaula, que va botant per les teulades; de la bruixa Pinta, de l'Home del Sac, del moro Mussa i d'un fum de criatures fantàstiques. Els nostres monstres han trobat aliats importants, pel camí. De primer, els mestres i les biblioteques, que han cregut en ells, i treballen i divulguen els llibres que en parlen.

De segon, institucions com el Museu Valencià d'Etnologia, que ha encetat una campanya admirable d'animació a les biblioteques valencianes, «Espanta la Por, per divulgar els nostres monstres. També, la companyia teatral Disparatario, que ofereix dos espectacles, l'obra teatral La Maria no té por i On estan els monstres. Titelles, disfresses i actors fan les delícies dels més menuts. La Coordinadora pel Valencià i Escola Valenciana, amb l'exposició itinerant «Els nostres monstres en la cultura popular». Des del món editorial, Andana edicions, aposta per la temàtica monstruosa i fantàstics amb llibres com La Maria no té por, Els amics del Butoni, Una família de por de Gisbert, i Els mons de Laia o Llampuga llampega de Miquel Puig.

Els nostres monstres han tornat. I volen quedar-se, reivindiquen el seu paper, en l'imaginari popular, en la identitat cultural, en la fantasia dels infants. Volen quedar-se i que el seu nom siga, novament, conegut i respectat. Depén de nosaltres ajudar-los, de famílies, de mestres, de biblioteques, de mitjans de comunicació. Parlem-ne. Entre tots i totes podem fer realitat el somni dels monstres valencians, que tornen a habitar l'univers de la imaginació.