He llegit que la NASA assegura que podria haver un planeta més en el nostre sistema. És una qüestió que els científics sempre han contemplat, i ara assenyalen «evidències convincents» sobre l´existència d´este món que seria «deu vegades més pesat que la Terra i que estaria inclinant lleugerament el Sistema Solar». Amb este, serien deu els planetes que orbiten per la nostra galàxia, tot i que només es consideren huit -donat que Plutó es deixà fora de l´organització de l´espai sideral per considerar-se nano, ja fa més d´una dècada. Així que, en realitat, estaríem parlant de que la col·lecció del sol passaria a tindre per a nosaltres nou elements al seu voltant. Enguany també sabérem que una estrela menuda -Trappist 1- localitzada a només 40 anys llum de la nostra ubicació, en la constel·lació d´Aquari, té set planetes girant-li en circumstàncies d´allotjar -possiblement- algun tipus de vida semblant a la que coneguem.
Interessant, veritat? Encara que siguen temes que sovint s´han plantejat i no ens vinga de nou que NO som els reis de l´Univers, el fet de que es puga demostrar que hi ha altres llocs -llunyans, però no tant- les condicions dels quals es pareixen molt a les d´ací, és un esdeveniment gens menut pel que paga la pena atendre i dedicar uns minuts de pensament. Doncs bé, pràcticament tots els comentaris que podien llegir-se davall d´esta notícia parlaven de la situació política del nostre país i de Puigdemont. Aleshores, no he pogut evitar remoure´m entre la incredulitat i la reafirmació. Per més que sàpia la importància que té el que està passant i la força arrossegadora del mono tema, seguisc trobant a faltar perspectives més amples. Que no s´estenguen per cada mitjà, no significa que no existisquen entre moltíssims dels que ara vivim.
Alguns, encara que ja no hi estiguen, han deixat pistes històriques que sí mereixerien ocupar més espai i temps en l´educació-realització, personal-social; com el legat de qui fou un gran divulgador científic: Carl Sagan. He recordat la reflexió que feu en veu alta l´any 94 sobre la fotografia presa per la sonda espacial Voyager 1 -des d´una distància de 6000 milions de quilòmetres- a l´única casa que de moment habitem -i tan malament compartim-: «Des d´este punt de vista, no hi ha evidència de la nostra obsessió nacionalista. Som massa xicotets. Un gra en l´arena còsmica». Tanta sang per fraccions d´un píxel. Un punt blau pàl·lid la nostra llar, i nosaltres pols d´estreles. Ens agranarem? Enlairar i aterrar, maniobres tan importants... com abaixar-se els fums.
