Sembla que acabarem com vam començar. Un amic meu, Paco Vera, en jubilar-se, va fer un discurs en què deia que acabava la seua vida professional de la mateixa manera que la va començar: lluitant per dignificar la seua professió, la tasca de mestre. Eren els anys de la dura crisi i de les «retallades». Per cert, unes «retallades» que el nostre govern «progressista» encara no ha sabut revertir. Després de dos anys de nou govern, estem igual de «retalladets» que ens va deixar el PP, excepte «alguna coseta», que diria Mariano Rajoy. Dic que acabarem com vam començar perquè de nou veig les «pintades» —ara en les xarxes socials— que demanen, llibertat, amnistia i llibertats nacionals, com demanàvem nosaltres quan érem joves. Ací, en terres valencianes, es prepara una manifestació pel finançament just —espere que no punxen.
Com que es tracta de retornar, rellig les obres de Tolstoiesvski que, segon Josep Palacios, és el millor dels novel·listes. Retorne perquè els vaig llegir molt jove i no recorde gairebé res, però, sobretot, perquè arriba a les meues mans la traducció que en va fer Andreu Nin de Crim i càstig, el qual, a més d´intentar fer la revolució, es va dedicar a la traducció de moltes obres russes al català. No puc deixar de preguntar-me: d´on treia el temps Andreu Nin? Segurament, en aquella època, el rellotge no aniria tan de pressa. I, per això, Nin tenia temps per llegir i traduir els clàssics: «Donar els clàssics russos en català em sembla una empresa magnífica. Quina llàstima que no els pugueu llegir en l´original! És formidable! Jo els conec tots de cap a cap. A pesar que, durant els darrers set anys, he estat absorbit per un treball aclaparador, no he passat gairebé ni un dia sense llegir els clàssics». Comence amb Crim i càstig, de Fiódor Dostoievski que, gràcies al revolucionari Nin, en el seu temps tingueren la primera versió en llengua no eslava. Ja ho va dir Josep Maria de Sagarra: era al primera traducció «sencera i vivíssima». Una traducció sense «retallades» que, segons Sagarra, «la nostra llengua amb les puntes de verdor o d´acidesa, de vegades tan directament biològica, s´encasta d´una manera brutal al realisme sense contemplacions de Dostoievski». Si voleu llegir Crim i Càstig en la nostra llengua, encara heu d´anar a parar a aquesta magnífica traducció de Nin, perquè no n´hi ha d´altra. I si voleu llegir Anna Karènina, de Tolstoi, us recomane també la traducció que en va fer el polític trotskista nascut al Vendrell que va tenir temps per ser un dels fundadors del Partit Obrer d´Unificació Marxista (POUM), d´inspiració comunista no estalinista.
