03 de noviembre de 2017
03.11.2017
Ensenyament

Mig segle de la llavor de l'escola en valencià

El col·lectiu de mestres jubilats Freinet repassa en una mostra els 50 anys del moviment que introduí la llengua a classe en el franquisme

06.11.2017 | 19:16
"Cinquanta anys construint un model d´escola en valencià"

Fa 50 anys, un grup de mestres valencians decidiren fer front a la dictadura i al nacionalcatolicisme que impregnava les aules i començaren a ensenyar valencià, prohibit en aquell moment a les classes. A més, també consideraren que calia introduir una pedagogia nova, basada en les teories de Célestin Freinet, que convidava a l'alumne a expressar-se lliurement. Ara, en 2017, els precursors de l'ensenyament en valencià i protagonistes d'esta renovació, el Col·lectiu de Mestres Jubilats Freinet, ha inaugurat a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València, una exposició que resumix la seua trajectòria des de 1964 fins a 1983.

A través de panells informatius, fotografies i vitrines amb llibres i documents, «Cinquanta anys construint un model l'escola en valencià» reflectix el passat de l'ensenyament en valencià i els plantejaments reivindicatius, didàctics i sociolingüístics que es feren este grup de mestres d´aleshores.

El punt de partida és el primer estatge «Llengua i cultura» que celebraren a Sant Pau d'Albocàsser on, dècades abans, també es reuní un grup de docents republicans renovadors. El mestre, escriptor i investigador Alfred Ramos repassà ahir totes les etapes del moviment, ara vinculat a Escola Valenciana.

El 1964, va nàixer el primer moviment modern de renovació pedagògica, al caliu de Lo Rat Penat, ja que al franquisme l'associacionisme no estava permés i així el grup estava, en certa manera, protegit. El gir d'esta entitat cap al secessionisme lingüístic, explica Ramos, va fer que en 1971 els mestres es desvincularen i foren coneguts com a Grup Freinet del País Valencià. A més del valencià, els docents també s'inspiraven en les idees innovadores del referent francés, que proposava introduir a les aules teories antiautoritàries i democràtiques que donaven llibertat als alumnes.

En 1974, naix l'Associació per la Correspondència i la Impremta a l´Escola i, més tard, els mestres formen el Moviment Cooperatiu Escola Popular, vigent fins a l´actualitat. El valencià, el cooperativisme, l'estima per la terra i l'ofici, i la renovació pedagògica són elements sempre present en eixos anys, malgrat els canvis, assegura l'ara mestre jubilat.

Per a Ramos, esta «no és una pedagogia nascuda en un laboratori» i, a més, sitúa a l'alumne «a la mateixa altura que el mestre».

A la inauguració de la mostra també prengué la paraula Ferran Zurriaga. Per a ell, el treball consistí en «introduir la llengua d'una forma viva i alegre, lligada a les emocions». Encara reivindica que «hi ha molt de camí per fer» en l'ensenyament en valencià, però destaca que en aquell moment «era impensable» que la llengua pròpia tinguera la presència actual a les escoles.

Per al president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ramon Ferrer, estos mestres encarnen «un projecte vital per l'ensenyança en la nostra llengua», que van dur a terme «amb voluntat i sacrifici». Amb «esforç», apunta, obriren «nous camins en el món educatiu, que va calar com la pluja fina».

Carme Miquel, membre del col·lectiu i escriptora, explica que en l´actualitat encara es reunixen periòdicament i que un grup de joves docents han agafat el relleu de Freinet. De fet, ara preparen el 45é congrés estatal del Moviment Cooperatiu d'Escola Popular que es celebrarà a València en juliol.

A més de l'exposició, el col·lectiu també ha organitzat esta vesprada a l'ajuntament de València, un homenatge a la mestra republicana Empar Navarro, i dissabte de matí es debatrà el passat, present i futur del valencià a l'Aula Magna de La Nau.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine