Una «brasa» i una «braça» són molt diferents. Una crema i l´altra (o les altres) no. La primera és ´tros de llenya, de carbó o d´alguna altra matèria ardent´; la segona pot significar dos coses més o menys relacionades. En primer lloc, una «braça» és una ´unitat de longitud que originàriament fou la distància des de l´extrem d´una mà fins a l´extrem de l´altra, amb els braços en creu; és equivalent a 1,671 metres.
Un altre significat que té eixe terme és ´estil de natació en posició ventral en la qual els braços i les cames, sempre per davall de l´aigua, s´estenen i s´arrepleguen al mateix temps´. Com a mida de longitud s´usava en la medició dels camps en temps passats.
També la usaven els notaris no fa molt en les escriptures per a descriure les superfícies o les longituds dels camps, solars, locals o altres extensions, al costat de les pròpies del sistema mètric decimal.
Ara ja s´ha extingit l´ús de la braça com a mesura de longitud, perquè ja fa molts lustres que s´usa el sistema mètric decimal, però antigament s´usava, fins i tot, per a descriure la llargària d´una llança o d´una espasa, eines de molt d´ús fa uns quants segles. En la Crònica de Jaume I, segons informa el Diccionari català-valencià-balear, es pot llegir «... de la lança que be li´n mes mija braça».
En la Crònica de Bernat Desclot diu que «Caygueren vint braces del mur major». En aquella època, i molt més cap ací també, ho medien tot a braces, a pams, a vares. I tenim la dita «anem a pams i no a vares», quan proposem ´obrar amb prevenció, i assegurar-nos del que fem´, el contrari del que ha fet l´independentisme català, que, pels resultats, no es veu que haja anat a vares, és que potser ha anat a braces.
Tornant als aspectes ortogràfics i semàntics, amb un sol canvi de lletra respecte a la «braça», tenim l´enunciada més amunt, «brasa», ja descrita al principi. Fa unes quantes setmanes vaig llegir en un article d´opinió la dita «fugint del foc, va caure en les *braces». Doncs no, no podem caure en cap braça, perquè no és un concepte físic. L´esmentada dita és «fugint del foc, va caure en les brases».
Ahí sí que podem caure, en sentit real o en el figurat, però a ningú que li passe, millor no jugar amb foc, ni en el de deveres ni en el metafòric. Com sabem eixa locució verbal significa ´eixir-se´n d´un perill, problema o mal pas i caure en un altre pitjor´.
Les dos paraules tractades hui es distingixen en la pronúncia; en «braça», la «ç» és una esse sorda, com la de «caçar» o la de «passar», mentres que en «brasa», la «s» és sonora com la de «casar» o «posar». Però els que apitxem, no en fem la distinció, però voluntariosos i disciplinats com som sí que les hem d´escriure com toca. I no confonguem «casar» i «caçar», que pot ser xocant.
