Publicacions de la Universitat de València ha tret a la llum fa ben poc un volum interessant que ens acosta a la realitat espiritual, material i de la mentalitat de les dones, basat en casos que ens han perviscut en la documentació inquisitorial. Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819), d´Albert Toldrà i Vilardell -doctor en Història per la Universitat de València- es publicava el 2016 i ens ha fet arribar els testimonis de les dones que, víctimes dels abusos dels seus confessors i presoneres en els convents femenins tan abundants a la València d´aquells segles, havien d´enfrontar-se, a més, amb l´acció repressora de la Inquisició, si s´atrevien a oposar-se als desitjos carnals de qui havien de ser els seus guies d´esperit.
A partir del treball en el fons conservat a l´Arxiu de la Universitat de València, Toldrà fa un recorregut per temes com les «aproximacions» i els «contactes» -que n´eren l´inici- i passa a referir-nos altres estadis com els de la «fornicació» o altres realitzacions més perverses -fetitxismes, sacrilegis, violències físiques i sadomasoquismes diversos- que ens causen sorpresa i que ens mostren com, en aquestes matèries, la humanitat es repeteix al llarg dels segles -malauradament sense remei. El volum continua fent una anàlisi de l´acte processal que recollia tota aquella informació i, abans d´oferir-nos unes reflexions finals, analitza i dibuixa perfectament les figures principals de la història: la sol·licitada i el sol·licitador, és a dir, els dos elements en joc en la sol·licitació, un delicte que es trobava perfectament delimitat i tipificat i que es podria resumir com l´abús que cometia el sacerdot confessor, en demanar al penitent que cometés actes deshonestos -sexuals-, per a satisfacció del clergue. El delicte, que es castigava amb penes més o menys simbòliques, havia de ser obligatòriament denunciat per qui el patia? Però, vista l´efectivitat del càstig, devia ser poc freqüent aquella denúncia, per part d'aquelles dones que havien de suportar-lo.
No cal dir que el treball de Toldrà ens transmet amb tot luxe de detalls aquelles malaltisses relacions sexuals -o els seus intents- i que, si el llibre es troba ple d´anècdotes comentades, a més a més, conté dos annexos que recullen punt per agulla dos casos concrets: els de fra Francesc Carrà i el de fra Tomàs de Sant Vicent, tots dos de la segona meitat del segle XVIII. Un plaer, llegir aquest volum de Toldrà.
