Tornava ahir a casa disposat a reflexionar amb tu sobre els contrastos tèrmics de la bulliciosa i necrològica actualitat política, manifestada en un dilema que de sempre m´ha atret, perquè té com a protagonista un burro: el dilema de l´ase de Buridan (que hauràs de buscar per Internet, i hi quedarà gravada eternament la teua cerca).
Era així, perquè caminava cap a casa després que el Tram -un estrany tramvia- haguera sobrepassat un pont anomenat «Segle XXI», que travessa un riu anomenat «Sec», i em deixara abaixar-me´n a l´avinguda anomenada «Jaume I». O siga, temàticament vinculat el meu pensament a la rabiosa actualitat, l´imperi de la sequera aberrant, i la saturació facebooker actual sobre el país que tingué aquell rei fundacional, se´m creuaren dos notícies del mateix país, autèntic ase de Buridan. Una manifestació feta a València «contra el feixisme», i més concretament, contra les criminals agressions patides tres setmanes abans en una manifestació anterior allí mateix, durant l´anomenat 9 d´Octubre (en una manifestació de temàtica tan violenta com «Sí al valencià»). I al mateix temps, una sessió es conjuntava serenament en la ciutat de Vila-real, anomenada de «Jura de bandera» (una bandera, no totes, ni tan sols la del triomfant equip de futbol local).
I se´m mesclaren fins i tot les melodies representatives de les notícies: «Tio Canya», per a la primera, i «Banderita tú eres roja / banderita tú eres gualda», que té un cromatisme vàlid per a tots els tipus de banderes i senyeres enfrontades a València, a Vila-real, a Madrid, a Barcelona, a Brussel·les...
Va ser aparéixer melodies a la ment, i considerar-me salvat: arribat que fóra jo a casa, no em va caldre ni endollar-me les Variacions Goldberg... ¡Estava a punt, estem a punt, de començar a Castelló de la Plana, la Fira de música del Trovam!Pro Weekend! I això significa que s´hi espera Maria del Mar Bonet o Jorge Drexler, Els Amics de les Arts i Urbàlia Rurana, El Diluvi i Smoking souls, Mireia Vives amb Borja Penalba, Niña Coyote eta Chico Tornado...
Escoltar, ballar, és una opció per al país-l´ase de Buridan en què vivim i patim, dubtant entre Barcelona i Madrid, entre els deliris i la fúria. Ara i ací, a la provinciana ciutat, arraconada i aïllada víctima de la frontera del «corredor mediterrani», sense fronteres, un pont internacional de música...
