Parèntesi. Com és d´important un aparentment insignificant parèntesi. El que n´hi ha damunt d´estes paraules -i es veu inclòs en el títol- per a mi té diverses funcions. Destaca que «voler fer» pot estar implícit en l´acció d´acabar fent, però no sempre. Mostra els conceptes d´alliberar i desitjar, distints però complementaris, tan innats en les persones com relatius en les formes que prenen. El signe d´incís, en este cas, també servix de nexe d´unió entre dos cançons que estan separades per anys de diferència i per estils dispars: la de Queen i la d´Ariana Grande. En els huitanta, Freddy cantava a l´alliberament portant perruca a colp d´aspiradora. Tres dècades després, l´impuls d´obertura encara existix, mai passa de moda, tot i que trobe maneres curioses d´expressar-se. Necessita esplaiar-se, realment. Perquè si no es reconeix que està present, esclafix.
Els qui érem menuts en l´època de La Reina, potser no havíem vist mai esclatar la Història propera com ara. Quan tocava jugar a la bomba, anàvem a bots pel pati, passant uns per damunt d´altres, contant els segons mentres la pilota anava canviant de mans. Ara pense que, al·legòricament, aquell joc exemplificava la influència dels rols del grup i de l´individu, així com el significat de guanyar o perdre dins del sistema del «s´acaba el temps». Era qüestió de sort o d´esforç? Seguim corrent i pegant-nos bacs, esperem haver après a mirar, almenys. No sé si només és una apreciació personal o és una sensació general, o si depèn totalment del tractament de la informació i com d´accelerada circula per les vies que travessem i consumim a diari; el cas és que l´amplificació del que sentim ha crescut tant que costa mantindre´s ancorat a una terra que no para de moure´s. Els llibres parlaran a noves generacions del que estem vivint, i tinc pràcticament clar -vist el vist- que el que diran tindrà a vore alhora amb totes les veritats i amb cap ni una.
Com hauríem d´estar segurs de que «el que és, és» quan funcionar en mode automàtic és el que majoritàriament sempre ha abundat? Si ens hem cregut això de que era o plantejar-s´ho o sobreviure, amb poques opcions ens hem deixat. Afortunadament, ara mateix som i estem, i mentres que així siga, el punt és apart o seguit, no final. Marlene Dietrich digué que «en les revolucions hi ha dos classes de personatges: els que les fan i els que s´aprofiten d´elles». Normalment, ningú vol ser el d´enmig. No imagina la capacitat que li atorga romandre en eixa perspectiva... si és que no vol eixir.
