Escola Valenciana ha guardonat amb el premi a l'Ús Social del Valencià la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (MRP) de la Comunitat pel compromís social amb l'ensenyament en valencià des de fa més de 50 anys. Els MRP van tindre un paper determinant en la depuració del franquisme als centres educatius els primers anys de la democràcia i, posteriorment, han tractat d´introduir canvis en les metodologies de l´ensenyament i en la formació del professorat per millorar la qualitat educativa.
P Què són els Moviments de Renovació Pedagògica?
R Naixen en la democràcia, pràcticament en els últims anys del franquisme. Venim d´aquella llarga nit franquista en la qual l´escola i, tots, per referències històriques o altres perquè l´hem viscut, veiem el que era i hi havia molta feina per fer. I havíem d´actualitzar l´escola, canviar la metodologia, canviar les formes de treballar dins i fora de l´aula. Aleshores, en aquells moments hi ha un grup de mestres inquiets que comencen a reunir-se. El moviment Rosa Sensat a Barcelona fou el precursor, però ací a la Comunitat comencen a quallar aquells grups i quallen definitivament en la primera escola d´estiu, que després ha seguit celebrant-se fins a l´actualitat, que té una estructura descentralitzada. Cada moviment fa la seua pròpia escola d´estiu. Això va marcar un abans i un després. Un grup de gent que es preocupa per canviar la metodologia i fer que l´alumne o l´alumna siga el vertader protagonista del procés d´ensenyament i aprenentatge i, sobretot, fent-los el més feliços possible, que és del que es tracta.
P Quines entitats donen cos a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià? Quan decidiu unir-vos?
R En aquests moments, el Col·lectiu de Terres del Sud, que té la seu a Elx, fan l´escola d´estiu d´Elx, abarca el que és la província d´Alacant; el Col·lectiu de Mestres de la Safor i l´escola d´estiu Marina-Safor o Escola d´Estiu d´Oliva, que són dos moviments independents de la comarca de la Safor; el Col·lectiu d´Ensenyants de la Ribera; el Moviment de Renovació Pedagògica de Castelló, ubicat a Castelló, molt relacionats amb la Universitat Jaume I de Castelló, hi tenen la Càtedra Soler i Godes i, finalment, s´ha incorporat un últim moviment de gent més jove, Amesty Educacion, que són els últims a arribar però li han donat una empenta important a la Federació.
P Quins són els principis fonamentals que regeixen la Federació?
R Naixem amb una pretensió pedagògica i didàctica. Dins de l´aula no ens agrada com roden les coses, com funcionen, i hi ha molta feina a fer. Ens plantegem noves metodologies, noves formes pedagògiques, i comencem a canviar coses, la preocupació és, sobretot, l´elaboració de materials, canviar la metodologia, canviar el funcionament de l´aula. Es pot aprendre i ser feliços alhora. Allò de la letra con la sangre entra s´havia de desterrar i canviar-ho per la lletra amb afectivitat entra. És un canvi de paradigma realment important i ens capfiquem bàsicament en el centre i en l´aula, però a mesura que avances t´adones que els problemes que vius dins del centre, sobretot en temes d´igualtat, equitat, de situacions realment dolentes, vénen de fora, no estan dins del centre. Arriben al centre des de fora, per tant, pensem, que cal eixir del centre al medi més proper i al més llunyà i hem d´intervindre en aquestes polítiques educatives i fer-nos protagonistes d´aquesta situació.
P Parleu de «moviments de renovació»...
R Crec que aquest és el gran tret que ens defineix. Parlaria de dos paràmetres que ens defineixen clarament: d´una banda, el concepte que tu has apuntat molt bé de «moviment». Nosaltres ho basem tot en la crítica i en l´autocrítica. El docent sempre té el privilegi i la mala sort de què sempre pensa que ho pot millorar, que ho pot fer millor.
