Una de les converses habituals entre els afeccionats a la cuina és parlar del que hem menjat, o s'està menjant, mentre es comparteix taula. Així, no fa molt, al voltant d'una paella, menjada en colla i al camp, un dels comensals va definir la paella que tots trobaven boníssima, com «un menjar d'horta» i originari de l'Horta de València. Uns altres, de tradició urbana, de secà o de muntanya, ironitzaren sobre aquesta apreciació personal. El comentari va generar de seguida un aldarull animat i un altre comensal em demanà que fera d'home bo en la controvèrsia. Li vaig donar la raó al company que havia qualificat la paella encertadament de menjart hortícola.
-Naturalment que hi ha una gastronomia d'horta que es fonamenta en la variació dels productes vegetals de temporada, prou més que no en les diverses carns, peixos o mariscos. Passa, però, que com les hortes estan desapareixent del nostre entorn, i els productes hortolans arriben de lluny, cada vegada en donem menys importància. Però és encertat dir que hi ha una cuina d'horta, com que els valencians en sabem molt i en parlem poc. Es tracta d'una cuina més variada en el tractament gastronòmic de les hortalisses que no en el dels aliments carnívors o pescaters.
-Crec que tens raó -va dir un- la gent cada dia menja menys verdures, o productes vegetals.
-No es tracta de menjar només verdures, sinó de menjar molts tipus d'hortalisses. La gent no s'adona que la nostra cultura gastronòmica és tan variada que mengem productes hortícoles al llarg de l'any, no importa si crus, torrats, enfornats o cuits. Mengem tubercles, o arrels (naps, lxirivies, carlotes, rabens, creïlles, moniatos...), mengem fulles (les conegudes com a verdures: bledes, espinacs, cards, llicsons...), mengem tiges (alls, cebes), flors (carxofes, floricols...), mengem els fruïts de plantes (pebrots, tomaques, albargínies, melons, carabasses). i mengem llavors, com ara els cereals (blat, arròs, mill, dacsa) i els llegums (faves, cigrons, llentilles, fesols), que mengem tendres, itambé granats, tant com secs o congelats.
-És la cuina d'horta, i de l'Horta, i és la més saludable que hi ha, porte o no porte carn, peix, o marisc.
-Una cuina sana, variada, de temporada. I d'això, amics, se'n diu ara la dieta Mediterrània.
-Fem un brindis per la dieta Mediterrania.
Vam alçar alhora el got de vi i en vam beure un glopet, desitjant-nos salut. Perquè sí: la paella és un plat originari de l'Horta i un invent genial dels valencians. concret.
